Ucraïna, 2- Suècia, 1 (Euro 2012-Primera fase)

304. Andrí Xevtxenko (1-1 i 2-1)

Alguns grans jugadors de la història tenen l'oportunitat de posar punt final a les seves brillants carreres futbolístiques disputant un campionat amb la seva selecció nacional. Normalment, se solen acomiadar amb una derrota ja que, si no guanyen el títol, el darrer partit és el que significa l'eliminació de la seva formació. Va passar amb Michael Laudrup, amb la derrota danesa contra Brasil als quarts de final del mundial de França 98, o amb Zinedine Zidane, amb l'expulsió i la final perduda contra Itàlia de la Copa del Món del 2006. D'altres també han de plegar amb un partit perdut, però ho poden fer a casa i donant lliçons de futbol gairebé fins al final. És el que va succeir el 2012 amb el davanter ucraïnès Andrí Xevtxenko.

L'estadi Olímpic de Kíev, el mateix en què s'havia donat a conèixer més d'una dècada abans amb un Dinamo que havia arribat a unes semifinals de la Lliga de Campions, veuria els tres darrers partits del davanter, que havia triat l'Eurocopa que el seu país compartia amb Polònia per penjar la samarreta. En un grup que completaven Anglaterra i França, el debut era davant de Suècia. Tot i tenir Ibrahimovic a les seves files, els escandinaus eren el rival més assequible dels quatre i Ucraïna havia de guanyar per aspirar a arribar a quarts de final. Però els suecs es van avançar a l'inici de la segona meitat amb un gol de la seva estrella. Calia reaccionar i els amfitrions, de la mà del seu ídol, no van trigar gens a fer-ho.

Els gols

Tot i ser un davanter hàbil amb els peus, Xevtxenko era també un gran rematador de cap, i ho va demostrar en només sis minuts. Als deu de la represa, només 180 segons després del gol d'Ibrahimovic. Gusev va iniciar una transició ucraïnesa i va cedir la pilota al costat dret, a Iarmolenko. L'extrem, jugant a cama canviada, va centrar amb l'esquerra i Xevtxenko es va avançar al central Mellberg per empatar el partit.

Gairebé sense temps per a la reacció, i enmig de l'alegria del públic que omplia l'estadi, va arribar el segon, des de l'altra banda i a pilota parada. L'altre extrem, Konoplianka, va llançar un córner amb el peu dret al primer pal i Xevtxenko es va tornar a anticipar tothom i va rematar. Ibrahimovic es trobava tapant el primer pal, però no va estar atent i va deixar que la pilota s'escolés entre el seu cos i la fusta.

Ucraïna va iniciar el camí amb una victòria però va ser un miratge. Dues derrotes, contra França (0-2) i Anglaterra (0-1) la van deixar fora del campionat i va precipitar la retirada de la seva estrella del futbol professional. Es posava així punt final a una trajectòria va arribar a l'apogeu al Milan, equip amb el qual va ser campió d'Europa el 2003 amb un penal contra la Juventus a la tanda anotat per ell i subcampió el 2005 amb un altre llançament des d'onze metres contra el Liverpool errat per ell mateix, tots dos decisius. Amb 176 gols, es va convertir en el segon màxim anotador de la història del club llombard, només superat pels 221 de Gunnar Nordahl i davant de dues llegendes com Rivera i Altafini.

Xevtxenko va portar Ucraïna als quarts de final del seu primer mundial, a Alemanya 2006, en què va quedar eliminada per la posterior campiona, Itàlia, però va ser llavors quan va iniciar el seu ocàs. En el Chelsea va tenir un rendiment decebedor i no va ser important en el subcampionat europeu dels blues el 2008. Va intentar recuperar el seu bon nivell al Milan, però els seus millors dies ja havien passat. Va tornar tres temporades al Dinamo per retirar-s'hi, just abans de l'Eurocopa del 2012. Va iniciar aleshores una carrera d'entrenador i en el torneig del 2021 intentarà aconseguir, com a seleccionador i des de la banqueta, una fita a la qual no va poder arribar com a jugador, superar la primera fase.