Països Baixos, 0- Dinamarca, 1 (Euro 2012-Primera fase)

309. Michael Krohn-Dehli (0-1)

Un torneig de la importància d'una Eurocopa de vegades pot canviar la trajectòria esportiva d'alguns jugadors. En molts casos, serveix per donar a conèixer joves futbolistes que afronten els seus primers compromisos internacionals i els permeten fitxar per conjunts de més categoria. I en d'altres, poden provocar que jugadors que sembla que ja ho hagin fet tot facin un salt tardà per millorar quan ningú ja no ho pensava. És el que li va passar al danès Michael Krohn-Dehli.

El rendiment d'aquest petit jugador havia estat vinculat sempre a la seva posició d'extrem. Als 21 anys va fer una prova a l'Ajax, però va ser descartat per Ronald Koeman, quan aquest era mànager del primer equip, i va provar sort en l'RKC Walwijk. El seu bon rendiment el va fer tornar a l'equip d'Amsterdam, tot i que allà no va triomfar. Va viure una cessió a l'Sparta de Rotterdam i, finalment, quan va tornar a l'Ajax, no va trobar lloc i va haver de tornar a casa.

El Brondby el va contractar, ja amb 25 anys, i hi va viure bones temporades, sobretot la 2010-11, en què va marcar dotze gols, el seu rècord personal. Va cridar l'atenció del seleccionador, Morten Olsen, i va disputar set partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa del 2012. Fins aleshores, només acumulava sis internacionalitats. Va anotar, a més, en la victòria contra Portugal que donava a Dinamarca la classificació com a primera de grup. Va entrar a la llista de convocats i va ser titular, paradoxes de la vida, en el debut a Kharkiv, contra el país on no havia pogut triomfar, els Països Baixos, tres dies després d'haver fet 29 anys.

El gol

I s'hi va prendre la seva particular revenja. Va ser als 24 minuts de joc quan va recollir una pilota rebotada després d'una penetració per la banda esquerra del lateral Simon Poulsen. Amb la cama dreta va fer una finta, amagant un xut, que va deixar dos defenses, sobretot John Heitinga, fora de combat. Aleshores, va encarar el porter Stekelenburg i el va batre amb un xut per sota les cames.

Els tres punts van viatjar a Dinamarca, que va mantenir les possibilitats de classificació fins a l'últim partit. Però va caure agònicament contra Portugal (2-3) i va cedir davant d'Alemanya (1-2) amb el segon gol del campionat per a Krohn-Dehli qui, gràcies a la seva bona actuació, va veure obertes les portes d'una de les grans lligues del continent, l'espanyola.

Va ser el Celta qui es va fixar en ell. Va jugar a bon nivell el primer any i, en el segon, amb Luis Enrique a la banqueta, va perdre protagonisme. Però el tècnic asturià li va descobrir una nova posició, la de mig centre, a la qual es va adaptar bé gràcies a la seva tècnica. Ja amb 31 anys havia perdut velocitat, però havia guanyat en adaptabilitat tàctica. Va estar-se un any més a Vigo i, amb 32 anys, va fitxar pel Sevilla. Va aguantar tres anys a l'equip andalús, marcats per una duríssima lesió a Lviv, al mateix estadi on havia jugat i marcat contra els alemanys quatre anys abans, en un partit de Lliga Europa contra el Xakhtar.

Quan va deixar els andalusos, encara va fitxar pel Deportivo de la Corunya, a Segona Divisió, equip amb el qual va estar a punt de tornar a Primera. Amb la selecció, va tenir protagonisme els anys posteriors a l'Eurocopa, però Dinamarca no es va classificar per al mundial del 2014, l'Eurocopa del 2016 el va enganxar lesionat i va arribar a temps per disputar 22 minuts de la pròrroga contra Croàcia en els vuitens de final del mundial de Rússia. Ja tenia 35 anys i segurament no hauria arribat tan lluny sense la seva actuació a l'Eurocopa de sis anys abans i sense el canvi de posició que li tenia reservat el destí.