França, 3- Dinamarca, 0 (Euro 2000-Primera fase)

289. Thierry Henry (2-0)

Una de les coses bones de l'esport és que gairebé sempre hi ha la possibilitat de la revenja, d'arreglar allò que ha sortit malament o no de la manera que un s'esperava. En el futbol, el fet que hi hagi campionats contínuament permet aquesta opció als equips i als jugadors. En l'estrena a l'Eurocopa del 2000, la selecció francesa i el seu davanter estrella, Thierry Henry, van poder saldar alguns comptes amb el passat.

La formació francesa de Roger Lemerre debutava en el torneig a Bruges contra Dinamarca. Els nòrdics no eren de gaire bon record per als gals. Dues Eurocopes abans, el 1992, un gol de Lars Elstrup a Malmö els havia deixat fora del campionat que es disputava a Suècia a la primera fase. És cert que s'havien trobat després, al mundial del 1998, amb victòria francesa a la ronda inicial, però era un partit intranscendent, ja que tots dos conjunts ja estaven classificats per a vuitens de final. En aquesta ocasió, el duel era més important, ja que era el primer del campionat.

Pel que fa a Henry, s'havia proclamat campió mundial però amb l'espina de no haver disputat cap minut a la final. L'aleshores jugador del Mònaco, que dos anys després ja havia passat per la Juventus i havia iniciat el seu fantàstic periple a l'Arsenal, va disputar els sis primers partits de la Copa del Món però no va actuar ni un segon a la final de Saint-Denis contra Brasil. El partit de Bruges era el primer en una fase final que jugava França després del títol universal i Henry volia demostrar que el lloc de titular era seu.

A més, durant la fase de classificació només havia disputat un sol partit, El seu ostracisme a Torí l'havia perjudicat. Però des de l'inici de l'any 2000 havia tornat a les llistes, impulsat pel seu bon rendiment a Londres, i ara era indiscutible. El partit del debut va començar bé per a França, amb un gol de Laurent Blanc just després del primer quart d'hora. A l'inici de la represa, va sorgir Henry amb una acció marca de la casa.

El gol

Va ser després que els danesos intentessin una acció atacant i perdessin la pilota. La contra francesa va ser fulminant. La mala centrada de Bisgaard va ser recuperada per Lizarazu. Aquest va passar a Henry, molt ficat al seu camp, que va descarregar la pilota cap a Zidane. El cervell de la selecció va observar que hi havia molt camp per córrer i va enviar la pilota llarga cap al seu company, que va agafar descol·locada la defensa nòrdica. Henry va entrar rapidíssimament per la banda esquerra i, en una acció que duria a terme centenars de vegades durant la seva carrera, va entrar a l'àrea, va posar l'interior del peu dret i va enviar l'esfèrica al pal més allunyat de la posició del porter Schmeichel.

França va guanyar aquell partit per 3-0, amb un gol posterior de Wiltord a l'últim minut. Henry va disputar tots els partits, va anotar tres gols i, aquest cop sí, va poder jugar la final, amb victòria, contra Itàlia, i no només noranta minuts, sinó els cent-vint que va durar. Va ser l'inici de deu anys seguits de participació en els grans torneigs, fins al mundial de Sud-àfrica del 2010, durant els quals es va convertir en un dels millors jugadors del continent. Aquella tarda, a Bruges, tant ell com el seu equip van allunyar fantasmes del passat que els van permetre aconseguir, a curt i a llarg termini, fer realitat els seus objectius.