Romania, 0- França, 1 (Euro 96-Primera fase)

312. Cristophe Dugarry (0-1)

Una de les millors seleccions franceses de la història, la que va guanyar el mundial del 1998, va fer-ho sense un davanter centre fix. En el partit de la final de la Copa del Món, contra Brasil, Aimé Jacquet va alinear un ariet de segona fila, Stéphane Guivarc'h. El titular havia de ser Christophe Dugarry, que va aconseguir el primer gol d'aquell campionat, però la seva irregularitat, fins i tot apatia, en alguns moments, el van relegar. Dugarry, eterna promesa del futbol gal, va mostrar una trajectòria erràtica a nivell de clubs però va tenir la virtut d'estar situat, en alguns moments, en el lloc correcte.

Nascut a Frankfurt el mateix any que Zinedine Zidane, el 1972, van coincidir quatre sessions al Girondins de Bordeus, on qui després seria estrella mundial va arribar procedent del Canes. Es van entendre de seguida, malgrat que l'equip no va passar mai d'una quarta posició, les dues primeres temporades amb ells dos a la formació. El darrer any, el 1996, van ser setzens al campionat, però una extraordinària trajectòria a la Copa de la UEFA, en què el Girondins va jugar i perdre la final contra el Bayern de Munic, els va posar a l'aparador just abans de l'Eurocopa d'Anglaterra.

Així, aquell estiu van fer cap a Itàlia. Zidane va ser contractat per la Juventus i Dugarry, pel Milan. De la seva etapa a Bordeus, fins i tot, l'extinternacional Lilian Thuram va arribar a dir que el davanter era el millor de tots dos, qui semblava que tenia més futur. Als 24 anys van encarar amb França l'Eurocopa del 1996 a Anglaterra, en un equip renovat sota les ordres de Jacquet i amb ganes de fer oblidar l'absència a l'últim mundial, el dels Estats Units.

El gol

França va debutar a Newcastle contra Romania, vigent quartfinalista del mundial, i el partit va ser molt tancat, tot i que es va decantar de la banda gala força aviat. Al minut 25, el mig centre romanès Mihali fa dues errades en una. Primer, perd la pilota, en donar-la a Djorkaeff, obert a la banda. Aquest envia una centrada a l'àrea buscant Dugarry sense aparent perill. Però el propi Mihali, que havia retrocedit per intentar arreglar el seu error, no hi arriba i s'hi afegeix una sortida descontrolada del porter Stelea. Dugarry se situa entre tots dos, s'hi avança i, amb el cap, anota el que serà únic gol del partit i que es pot veure en el següent enllaç.

https://www.youtube.com/watch?v=njNPjM1op_E

Dugarry va ser rellevat en aquell partit per Patrice Loko, que li acabaria prenent el lloc a l'alineació titular, a la qual només tornaria per disputar el tercer partit de la fase de grups, contra Bulgària. França va caure a les semifinals contra la República Txeca i la carrera a nivell de clubs de Dugarry va anar de fracàs en fracàs. Va estar només un any al Milan, amb 5 gols en 21 partits, i l'estiu següent va ser traspassat, juntament amb el neerlandès Reiziger, al FC Barcelona on només hi va ser mitja campanya amb nou partits jugats, sense cap gol. No es va entendre amb Van Gaal, que el volia situar al centre del camp i ell va demanar el traspàs a l'Olympique de Marsella per poder anar al mundial.

Ho va aconseguir i va ser campió del món. Va tornar a ser titular al primer partit, davant de Sud-àfrica, en què va tornar a marcar, però només va jugar dues estones més en tot el torneig, una d'elles a la final. Va estar-se dos anys al Marsella, amb rendiment irregular fins que en va sortir en un altre mercat d'hivern perquè l'estiu següent hi havia l'Eurocopa del 2000. I va tornar a casa, al Bordeus, al lloc on ha rendit més. Li va servir per ser convocat per al torneig, en què va ser campió de nou i sent titular en tres dels sis partits, un d'ells la final contra Itàlia, en què va ser substituït per Wiltord, qui marcaria el gol que va salvar França del desastre. Encara va anar a un altre mundial, el del 2002, en què el fracàs ja va ser col·lectiu en no poder passar de la primera fase.

Dugarry es va retirar del futbol després d'una curta etapa al Birmingham, a la Premier League, i va iniciar una trajectòria com a mordaç comunicador bastant més exitosa que com a jugador. Les seves anàlisis no passen desapercebudes a ningú. Tant pot anomenar "pallassos" als directius del Barça, com dir que Mbappé té una actitud de "nen mimat i podrit" o pot definir el joc de la selecció alemanya a l'últim mundial com el d'una formació "que sembla que jugui amb cames de fusta". Tot i un rendiment al camp molt millorable i una ètica de treball discutible, Dugarry s'ha sabut posicionar sempre allà on li ha convingut.