Bèlgica, 2- Suècia, 1 (Euro 2000-Primera fase)
303. Émile Mpenza (2-0)
La selecció belga de futbol ha viscut dos grans moments en la seva història. A la dècada dels vuitanta va explotar l'èxit dels seus equips a les competicions europees per ser subcampiona continental, el 1980, quarta al mundial del 1986 i no perdre's gairebé cap de les cites importants. Aquestes formacions tenien una majoria de jugadors d'origen flamenc o való. La gran immigració que ha integrat el país ha ajudat a formar els darrers anys en la potentíssima selecció actual, número 1 del món, semifinalista de l'última Copa del Món i favorita per a tots els títols. Enmig hi va haver una dècada perduda, en què Bèlgica va baixar molt el nivell però on es van establir els ciments de l'actual generació. Dos precursors d'aquell canvi, en els anys del tombant del segle, van ser els germans Mpenza, Mbo i Émile.
La família Mpenza és originària de la República Democràtica del Congo, que a la dècada dels setanta es deia Zaire. El 1976 va néixer Mbo i poc després la família es va traslladar a Europa, en concret a Bèlgica. Dos anys després va venir al món Émile quan tots ja eren a Zellik, una localitat situada prop de Brussel·les, al nord-oest, a tocar de la zona de Molenbeek, coneguda fa uns anys per les batudes contra el terrorisme gihadista que s'hi van fer. Tots dos van començar a jugar al Kortrijk, van passar al Mouscron i van aconseguir debutar el mateix dia amb la selecció, el 29 de març del 1997, en un triomf belga a Gal·les de la fase de classificació per al mundial de França 98. Curiosament, tot i ser més jove, Émile va ser titular i el seu germà Mbo el va rellevar al minut 65.
Tots dos van anar al mundial del 1998, en què Bèlgica va fer un mal paper i va quedar eliminada a la primera fase. Eren els estranys en un equip només de blancs. El germà gran, Mbo, sovint recorda com l'insultaven aleshores als camps de futbol del seu propi país, fins i tot jugant amb la selecció, pel racisme imperant. El 1997, els germans havien deixat el Mouscron i havien fitxat per l'Standard de Lieja, però el gener del 2000 van separar els seus camins. Mbo va anar a l'Sporting de Portugal i Émile, al Schalke 04 alemany. Aquell estiu tots dos van entrar a una nova llista per a un gran campionat, l'Eurocopa que Bèlgica coorganitzava amb els Països Baixos.
El gol
En la llista del seleccionador, Robert Waseige, per al torneig, només els germans Mpenza i Branko Strupar, nascut a Croàcia, eren d'arrels foranes. Els altres dinou cognoms eren originaris de Flandes o de la part francòfona del país. Bèlgica debutava contra Suècia a l'antic Heysel, rebatejat com Estadi del Rei Balduí, i s'havia avançat en el marcador amb un gol del mig de l'Anderlecht Bart Goor a la primera meitat. Émile era titular i Mbo esperava torn a la banqueta, tot i que aquell dia no jugaria. Va ser al primer minut de la represa quan el germà petit va trobar el seu gran moment, que es pot veure al següent enllaç a partir del minut 1.09.
Vanderhaeghe va assistir Strupar, qui va deixar la pilota, amb un gran gest tècnic, a Émile Mpenza. Aquest segurament va aturar al pilota amb el braç esquerre, però el col·legiat alemany Markus Merk no ho va apreciar així i el davanter belga va etzibar un fort tret que va superar Hedman. Era el 2-0, reduït vuit minuts després per Mjällby. L'equip local va patir, però es va endur una victòria que no va servir per res, ja que dues derrotes, contra Itàlia i Turquia, la van deixar fora del campionat. Émile va disputar els tres partits de titular i Mbo, només una estona davant dels transalpins.
Émile Mpenza es va estar tres anys més al Schalke i va actuar a d'altres bons equips del continent com l'Hamburg i el Manchester City. La carrera del seu germà, Mbo, va ser més modesta, amb pas pel Galatasaray abans de tornar a Bèlgica per formar part de l'Anderlecht.
La selecció belga actual, la de vint anys després d'aquella Eurocopa del 2000, és un conglomerat de races, procedències i religions que expliquen el canvi de la societat belga. El paper dels germans Mpenza, més enllà de les seves fites futbolístiques, va ser de mirall per als nois que aleshores eren petits, que somiaven que algun dia es podrien vestir amb els camiseta dels diables vermells i que van veure que el color de la seva pell no els ho podria impedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada