dissabte, 1 d’agost del 2020

Anglaterra, 1- Rússia, 1 (Euro 2016-Primera fase)

315. Eric Dier (1-0)

Anglaterra ha aconseguit grans èxits els darrers anys amb les seleccions de base i, tot i que la Premier League està captant molts jugadors estrangers, els nacionals s'estan fent un lloc a la competició, fins i tot estan sortint a l'exterior i això redunda en benefici de la millora de l'equip nacional. El Tottenham és un dels clubs que ha apostat més pel producte del país en les últimes temporades. Però un d'ells, el primer golejador d'Anglaterra en l'última Europa, va haver de fer un camí força llarg fins arribar al primer equip dels Spurs. És el centrecampista Eric Dier.


Perquè quan només tenia set anys, ell i la seva família es van traslladar a viure a Portugal per culpa d'una Eurocopa. A la seva mare li va sortir feina en un servei de menjars durant el torneig que s'hi va disputar el 2004 i ja s'hi van quedar a viure. El jove Eric va entrar al planter de l'Sporting de Portugal, equip al qual va jugar fins al 2014, tret d'un any de cessió, quan en tenia 18, a l'Everton. Fins i tot les seleccions lusitanes de base van intentar convèncer-lo perquè jugués torneigs internacionals amb aquest país. Però ell sempre ha dit que se sent anglès i que no contemplava cap altra opció que defensar la camiseta dels tres lleons.

El 2014, després d'haver jugat 27 partits de lliga amb l'Sporting, va ser fitxat pel Tottenham, que aquell mateix estiu incorporava Mauricio Pochettino com a entrenador. Es va consolidar a l'equip, com a mig centre, i les seves actuacions no van passar desapercebudes per al seleccionador, Roy Hodgson, que el 2016, l'any en què el Tottenham va quedar segon en la lliga guanyada pel Leicester, el va convocar per a l'Eurocopa de França, dotze anys després que un altre torneig com aquest l'hagués fet traslladar a Portugal. I aviat hi va poder inscriure el nom com a golejador.

El gol

Anglaterra va debutar contra Rússia a Marsella en un partit calent a les graderies i a fora de l'estadi. L'equip britànic havia dominat, però no va poder marcar fins al minut 73, quan va disposar d'una falta a la frontal de l'àrea. Semblava que a l'equip hi havia jugadors amb més galons per llançar-la, com Wayne Rooney o el seu company al Tottenham Harry Kane. Però Dier va prendre la responsabilitat i va ser una bona decisió. Va xutar molt fort i va batre Akinfeev, el porter rus, que va tapar pèssimament el seu pal, per anotar l'1-0.


El partit no va poder acabar de la millor manera, perquè en el descompte els russos van empatar amb una rematada de cap del central Vasili Berezutski (gol número 324 d'aquesta llista). Anglaterra va passar a la segona fase, amb Dier sempre de titular, però va caure en els vuitens de final contra la sorprenent Islàndia, en un duel en què el centrecampista va ser rellevat a la mitja part.

L'equip anglès no va poder arribar en aquest torneig tan lluny com dos anys després al mundial de Rússia, en què va ser semifinalista, amb un paper destacat de Dier. Ell, però, segur que va acabar content l'Eurocopa del 2016. El títol va ser per als seus amics de Portugal, molts dels quals, com Rui Patricio, Adrien Silva, William Carvalho o Joao Mário, havien compartit amb ell aventures a l'Sporting, no tants anys enrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada