Portugal, 2- Turquia, 0 (Euro 2008-Primera fase)

287. Pepe (1-0)

La història del futbol està plena de jugadors reconeguts per la seva contundència, duresa i, fins i tot, violència. Però molts d'ells, a part d'aquestes característiques, sovint útils per al seu equip però no gaire agradables per a l'espectador, posseeixen virtuts que potser passen a un segon terme però que són les que els han fet estar molts anys a l'elit, ja que sent només un destraler no s'arriba gaire lluny. Aquesta dualitat entre Doctor Jekyll i Mister Hyde ha acompanyat tota la carrera del brasiler nacionalitzat portuguès Pepe.

Képler Laveran Lima Ferreira, el nom autèntic del central, es fa dir Pepe ja que el seu pare l'anomenava Pepinho, en homenatge a un antic jugador del Santos. Ell mateix ha explicat que un entrenador seu li va començar a dir Pepe perquè era molt alt i no tenia sentit d'utilitzar el diminutiu. Format a un modest club del nord de Brasil, el Corinthians Alagoano, va ser captat per la xarxa del Marítimo de Funchal. Va estar-se tres anys a Madeira i, com sol succeir a Portugal, si algun jugador destaca en un conjunt de menys categoria és captat ràpidament pels grans del país. Així, el 2004, just després de guanyar la Champions, el Porto el va contractar per suplir la baixa de Ricardo Carvalho, que havia anat al Chelsea. Les seves tres temporades al club van acabar amb dues lligues, una Copa i una Intercontinental i va ser fitxat pel Reial Madrid el 2007 aprofitant que s'havia nacionalitzat portuguès i no ocupava plaça d'estranger.

Al club blanc es va convertir en un ídol, tot i que va haver de superar etapes en què va ser més notícia per les seves dures entrades i fins i tot agressions que pel seu joc. I era una llàstima, ja que Pepe ha estat sempre un central rapidíssim, esplèndid corrector, amb un excel·lent joc aeri i que ha anat aprenent a treure la pilota jugada amb el pas del temps.

Ja era al Reial Madrid quan va ser convocat per primer cop amb Portugal. I el seu impacte va ser tan gran que, amb només dos amistosos, es va guanyar la confiança del seleccionador, Luiz Felipe Scolari, per integrar la llista de convocats per a l'Eurocopa de Suïssa i Àustria del 2008. Aleshores tenia 25 anys i estava en plenitud física.

El gol

Portugal arribava al torneig després del subcampionat de quatre anys abans i de la quarta posició al mundial d'Alemanya del 2006. Amb Cristiano Ronaldo en plena forma, encara al Manchester United, era una de les favorites al títol. Debutava contra la sempre imprevisible Turquia. El partit es mantenia amb empat a zero fins que, al quart d'hora de la segona meitat, va arribar una acció anàrquica de Pepe que ho va desequilibrar tot.

Va ser just després d'una intercepció seva a una passada de Servet Çetin. Va passar l'esfèrica a Cristiano Ronaldo i va semblar que tornava a la seva posició de central, però no va ser així. Es va quedar al mig del camp i va tornar a rebre l'esfèrica de l'estrella de l'equip. Aleshores va observar que la defensa turca estava mal col·locada i va decidir avançar tot sol. Va fer la paret amb Nuno Gomes, que li va tornar la pilota esplèndidament i, davant del porter Volkan, l'entrada del lateral Emre Asik només va servir perquè el xut de Pepe s'enverinés i entrés mansament a la porteria.

Portugal va guanyar el partit per 2-0, amb un gol a última hora de Raúl Meireles, i va passar a quarts de final, on es va topar amb Alemanya, que la va eliminar. Pepe va ser convocat sempre amb l'equip lusità en tots els torneigs posteriors, tot i que en els mundials de Sud-àfrica, amb Carlos Queiroz, i de Brasil, amb Paulo Bento, no va rebre tanta confiança com en les Eurocopes, en la del 2012 amb Bento mateix, i l'equip a semifinals, i la del 2016 amb Fernando Santos. Pepe s'hi va proclamar campió perdent-se només la semifinal contra Gal·les.

A nivell de clubs va jugar onze temporades amb el Reial Madrid, durant les quals va proclamar-se tres cops campió d'Europa, entre d'altres títols. Va estar-se dos anys al Besiktas i va retornar al Porto, on es manté en plena forma. Tot i que durant l'Eurocopa del 2021 ja tindrà 38 anys, no es pot descartar per a la cita després d'haver intervingut en la part final de la fase de classificació portuguesa i d'haver-s'hi proclamat campió de la Lliga de Nacions, tot i que ell no va ser present a la final per una lesió que es va fer al colze dret en la semifinal davant de Suïssa.