Espanya, 3- Turquia, 0 (Euro 2016-Primera fase)

284. Álvaro Morata (1-0)

És complicat fer el balanç d'una carrera esportiva quan encara falten anys perquè s'acabi. I encara més quan aquesta té moltes pujades i baixades. Álvaro Morata posseeix totes les qualitats per ser un gran davanter centre: físic, rapidesa, tècnica, oportunisme, capacitat de rematada i cada cop més experiència. Però hi ha hagut circumstàncies a la seva trajectòria que no l'han deixat estabilitzar-se, fins i tot en els clubs en què més ha destacat.

Va començar a l'escola de l'Atlètic de Madrid, però en va sortir per no trobar-se a gust amb el sistema de joc, que el deixava fora i, després de passar pel Getafe, va desembocar en el Reial Madrid. El seu pas pel planter blanc va ser enlluernador, batent rècords i pujant al primer equip. Però en aquest, tot i assolir títols, no es va acabar de consolidar i va ser cedit a la Juventus. Segurament, a Torí va viure els seus dos millors anys, en què va començar a ser cridat per la selecció absoluta. Va eliminar el seu equip de procedència de la Champions i va marcar en una final, la perduda contra el FC Barcelona. Molt apreciat per l'entrenador, Massimiliano Allegri, i l'afició, va assumir el repte de tornar a casa, i ho va fer l'estiu del 2016. En aquest context, en el seu millor moment, va afrontar l'Eurocopa de França.

El gol

I ho va fer com a titular, amb la complicitat d'un tècnic que el coneixia bé com Vicente del Bosque. Amb confiança, no va marcar en el debut, en un duel decidit al final contra la República Txeca, però va ser el protagonista de la segona victòria de l'equip, contra la Turquia. Va ser al minut 34 quan va obrir el marcador.

Després d'intentar-ho unes quantes vegades, Nolito li va enviar una bona centrada per l'esquerra. Morata es va elevar a l'alçada del punt de penal, va aprofitar que Mehmet Topal no va arribar a l'esfèrica i va connectar una de les seves especialitats, una gran rematada de cap que va suposar el primer gol. Tres minuts després, Nolito anotaria el segon i, a l'inici de la represa, Morata completaria el seu particular doblet amb un gol a porta buida a assistència de Jordi Alba.

El jugador, ja del Madrid, encara va marcar en el posterior duel contra Croàcia, però Espanya va perdre per 2-1, va quedar aparellada amb Itàlia als vuitens de final i els transalpins van posar punt final a l'era de Del Bosque al capdavant de la selecció, a part de destronar del títol el vigent campió.

Morata va iniciar amb il·lusió la temporada blanca, però tot i les excel·lents xifres, amb 15 gols a la lliga, i el doblet d'aquesta competició i Lliga de Campions, mai no va ser titular. El tècnic, Zinedine Zidane, el va incloure gairebé sempre en el seu pla B, l'alineació que solia jugar en els partits no tan importants i el davanter se'n va atipar. El següent estiu va fitxar pel Chelsea.

Hi va fer una bona arrencada, però poc a poc va anar caient en picat en el seu rendiment i encert rematador. Aquest mal final de temporada va propiciar que Julen Lopetegui, qui havia de ser el seleccionador a Rússia 2018, el deixés fora de la llista pocs dies abans de ser destituït. Morata va resistir mig any més a Londres fins que va tornar al punt on havia començat tot, l'Atlètic de Madrid. Als 28 anys, la qualitat i les condicions encara hi són. Potser el que se li acaba és el temps.