divendres, 31 de juliol del 2020

Itàlia, 2- Rússia, 1 (Euro 96-Primera fase)

316. Pierluigi Casiraghi (1-0 i 2-1)


El futbol italià del final del segle XX va gaudir d'una enorme densitat de davanters, tant pel que fa a mitges puntes com ariets. Per això, algun d'ells pot haver quedat arraconat en un segon terme de la memòria col·lectiva, tot i que desenvolupés una exitosa carrera, amb un bon palmarès, condicionada, això sí, per una retirada massa precipitada per culpa d'una greu lesió. És el cas de Pierluigi Casiraghi.


Era un punta molt complet, amb capacitat per jugar d'atacant de referència, de tirar-se enrere i d'actuar d'acompanyant del punta o de formar en un sistema amb dos davanters. La seva vida a nivell de clubs va estar dividida en tres etapes clares. La primera, amb la Juventus, va ser profitosa quant a èxits internacionals, amb dues Copes de la UEFA. La segona, a la Lazio, va durar cinc anys amb un molt bon rendiment, en el moment culminant de la seva carrera, però només amb un triomf a la Copa d'Itàlia. La tercera va ser la de l'aventura internacional en un Chelsea que apostava pel futbol transalpí. Va durar poc, només deu partits per culpa d'una greu lesió en un xoc amb el porter del West Ham Shaka Hislop, en provar de rematar una centrada de Zola, que li va ocasionar un trencament del lligament creuat del genoll i que va precipitar la seva retirada del futbol massa jove, amb només 29 anys. Curiosament, i tot i estar en grans clubs, va deixar de jugar a futbol sense haver guanyat mai cap lliga.

En el terreny internacional, les seves dades amb la selecció són bones, amb 44 partits i 13 gols. La seva millor etapa va coincidir amb la d'Arrigo Sacchi com a tècnic de l'equip nacional. Va ser convocat per al Mundial dels Estats Units del 1994, en què va jugar tres partits, entre ells la semifinal de titular, tot i que no va tenir cap minut a la final. L'equip va ser subcampió. Dos anys després, quan ell ja era a la Lazio, va rebre tota la confiança per a l'Eurocopa d'Anglaterra. I la va aprofitar des del primer moment.

Els gols

Itàlia va debutar a Liverpool contra Rússia en un grup que completaven Alemanya Federal i la República Txeca, els posteriors finalistes del torneig. Al minut 5, el porter Txetxessov, actual seleccionador rus, va errar en una passada. La va interceptar Di Livio que, de primera, va assistir a Casiraghi, qui va anotar l'1-0 amb un fort xut creuat. Rússia va empatar al minut 21, amb una acció de Tsimbalar, però a la segona part, als set minuts, el davanter de la Lazio va tornar a aparèixer per aprofitar un servei de Zola i marcar el segon gol sense ni parar la pilota. Les accions més destacades del partit es poden veure en aquest enllaç.

https://www.dailymotion.com/video/xysna9

Tot i els dos gols, Casiraghi va ser suplent en el segon partit, en què li va prendre el lloc un Ravanelli que, juntament amb Vialli, havien portat la Juventus al títol de campió d'Europa aquell any. Itàlia va acabar perdent contra la República Txeca per 2-1. Casiraghi va entrar al camp per jugar la mitja hora final amb el marcador en contra, però no va anotar. I tampoc no ho va fer, aquest cop des de l'inici, en un desafortunat empat a zero contra Alemanya, amb penal fallat de Zola, que combinat amb un empat a tres entre txecs i russos, amb gol final de Smicer per als primers, deixava els transalpins fora de la competició.

Casiraghi va ser molt important en la següent fase de classificació. Un gol seu en la repesca, novament contra Rússia, a Nàpols, va classificar Itàlia per al Mundial del 1998. Semblava que hi aniria, i més després d'una bona temporada a la Lazio, però sorprenentment va quedar fora de la llista de Cesare Maldini. El seleccionador va fer cas al clam popular i va apostar per Roberto Baggio a última hora, tot i la seva decadència, per acompanyar una gran nòmina de davanters formada per Chiesa, Del Piero, Vieri i Inzaghi. Només cinc mesos després, a Casiraghi li va arribar la lesió a Upton Park contra el West Ham i el final d'una carrera interessant, però a la qual li va faltar sort en els moments determinants per acabar de ser gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada