Suïssa, 1-França, 3 (Euro 2004-Primera fase)

353. Johan Vonlanthen (1-1)

La selecció suïssa és una de les que disposen de jugadors d'orígens més diversos d'Europa. En els últims anys, les plantilles que han portat als grans tornejos han estat plenes de futbolistes les famílies dels quals procedien de molts països, sobretot de l'antiga Iugoslàvia, però també d'altres zones del món. El 2004, quatre anys abans de ser seu de l'Eurocopa, juntament amb Àustria, la Confederació Helvètica no era tan mestissa, però sí que disposava d'alguns elements que, fins i tot, no eren nascuts a Suïssa. Era el cas del jove Johan Jarlín Vonlanthen Benavídez.

Amb només 18 anys i 4 mesos, el davanter, de mare colombiana i resident a Suïssa des d'en feia només sis, ja havia deixat els seu conjunt d'origen, el Young Boys de Berna, i formava part de la plantilla del PSV Eindhoven després d'haver refusat una oferta del Reial Madrid perquè els neerlandesos li asseguraven ser de la primera plantilla. El seleccionador, Köbi Kuhn, l'havia inclòs a última hora en la llista per jugar l'Eurocopa de Portugal. Abans del torneig, només un partit amistós contra Liechtenstein i debut a la competició amb una clara derrota per 0-3 contra Anglaterra en el segon partit del grup, un resultat que deixava els suïssos amb un peu fora del torneig. En aquell duel, Vonlanthen només va jugar sis minuts.

El gol

En el tercer partit, el davanter va estrenar titularitat. Suïssa havia de guanyar, però a davant hi havia l'actual campiona, França que, a més, es va avançar amb una rematada de cap de Zidane al minut 20. Només sis després, va arribar l'empat. El central Silvestre comet una de les seves típiques errades en la sortida de la pilota i la dona al suís Gygax. Aquest la cedeix a Cabanas, talentós centrecampista del Grasshopper d'origen espanyol que observa la diagonal de Vonlanthen. Envia l'esfèrica a l'espai i el jove davanter remata creuat, i no gaire fort, fora de l'abast de Barthez.

Amb el gol, anotat a Coimbra, Vonlanthen es convertia en l'anotador més jove d'una fase final de l'Eurocopa amb 18 anys i 137 dies i superava Wayne Rooney, que s'havia situat en la mateixa posició pocs dies abans, precisament en marcar davant de Suïssa. Finalment, França va guanyar per 1-3 el partit i va deixar els helvètics fora de la competició.

La carrera posterior de Vonlanthen no va complir les expectatives. Al PSV no es va consolidar, va ser cedit i va jugar al Brescia, al NAC Breda i al Salzburg. L'equip austríac el va deixar a préstec al Zuric i el 2012 va dir que es retirava per culpa d'una lesió al genoll. Enmig, havia actuat a l'Eurocopa del seu país, el 2008, però els problemes físics li van fer perdre's els mundials del 2006 i del 2010.

Tot i l'anunci, el 2013 va tornar a jugar a l'Itagüí, al país de la seva mare, abans de retornar a Suïssa, on va actuar al Grasshopper, el Schaffhausen i el Wil, que el va cedir un any al Servette, abans de retirar-se, ara sí, definitivament. Era el 2018, catorze anys després del gol que no va ser gaire útil per a la seva selecció però que a ell el va fer entrar a la història.