Dinamarca, 2- Espanya, 3 (Euro 88-Primera fase)

318. Michel (0-1)

El centrecampista del Reial Madrid José Miguel González Martín del Campo, Michel, va ser durant tota la seva trajectòria un personatge de tot o res. Home d'un sol club, no era gaire estimat pels aficionats dels equips rivals, però de vegades també era contestat pels de casa, amb els quals havia mantingut més d'una diferència. Malgrat això, era un excepcional centrecampista, amb molta tècnica i una sensacional cama dreta amb la qual posava la pilota on volia. Les centrades mesurades al cap dels davanters, sobretot Hugo Sánchez, van donar molts títols al Madrid.

Als 25 anys, es trobava en el millor moment de la seva carrera quan Espanya es disposava a afrontar l'Eurocopa d'Alemanya Federal del 1988. Amb el seu club havia estat a punt d'arribar a una final de la Copa d'Europa, a la qual no va accedir pel valor doble dels gols en camp contrari en una eliminatòria contra el PSV Eindhoven. El Madrid havia guanyat la tercera lliga de les cinc seguides que va aconseguir i el quadre blanc aportava vuit dels 21 jugadors de la convocatòria de Miguel Muñoz per al torneig.

Dos anys abans, al Mundial de Mèxic, Michel ja va protagonitzar una acció controvertida. En el duel inaugural d'Espanya, contra Brasil, va introduir la pilota a la porteria, però el gol no va ser donat com a vàlid pel col·legiat australià Bambridge. Ni ell, ni el seu auxiliar no van veure que la pilota traspassava la línia de gol. Espanya va fer un bon campionat però es va estavellar contra Bèlgica en els penals dels quarts de final. A l'Eurocopa, torneig en què defensava subcampionat, el combinat hispà esperava fer-ho encara millor, tot i que havia caigut en un grup molt dur.

El gol

Alemanya Federal i Itàlia completaven un quartet en què també hi havia Dinamarca, rival del partit inicial. I fidel a la seva trajectòria, Michel va protagonitzar el millor i el pitjor per al seu equip. La part positiva va arribar al minut 6, quan en una combinació amb el seu company al Madrid Ricardo Gallego va arribar a l'àrea i va anotar el primer gol. Es pot veure en el següent enllaç a partir del segon número 5.

https://www.youtube.com/watch?v=VqXV8wdmWD0

Laudrup, que el 1994 seria company de Michel al Madrid, empataria el partit, posteriorment, i abans del descans el centrecampista espanyol va tornar a aparèixer. Va ser ell qui va provocar un penal del lateral Sivebaek. Va prendre la responsabilitat d'anotar i tornar a posar Espanya al capdavant, però el seu xut va ser aturat pel porter Rasmussen. Tota la seqüència es pot veure a partir del segon 23 del mateix enllaç. Afortunadament per a Espanya, Butragueño i Gordillo, també jugadors del Madrid, van situar un 1-3 que Poulsen, amb passat al planter blanc, curiosament, només podria reduir, però no igualar. Els cinc gols del partit van ser marcats per cinc jugadors que tancarien les seves carreres havent passat per la Casa Blanca.

Malgrat la victòria inicial, Espanya va quedar fora de les semifinals amb dues derrotes seguides, contra Itàlia i els amfitrions alemanys. En el següent Mundial, el del 90, Michel també va viure el millor i el pitjor. Va anotar tres gols contra Corea del Sud, un dels quals va reivindicar molt, i un altre davant de Bèlgica a la primera fase, però es va ajupir a la barrera en el llançament de falta de Stojkovic en els vuitens de final que va suposar l'eliminació contra Iugoslàvia. Espanya no va entrar a l'Eurocopa del 1992 i Michel ja no tindria opció d'arribar al Mundial del 1994, amb 31 anys, per la seva oberta enemistat amb el seleccionador d'aleshores, Javier Clemente.