Bèlgica, 2- Iugoslàvia, 0 (Euro 84-Primera fase)

331. Erwin Vandenbergh (1-0)

Hi ha jugadors, sobretot davanters, que tenen facilitat per marcar els primers gols dels partits, aquells que obren la llauna i que permeten els seus equips afrontar la resta dels duels amb avantatge. Són molt apreciats, ja que ajuden a superar fases dels partits habitualment complicades. La Bèlgica dels anys 80 va tenir un davanter centre que va ser recordat perquè va marcar el primer gol de la selecció en tres grans torneigs consecutius, dos mundials i una Eurocopa. Era Erwin Vandenbergh.

Era la punta de llança de la selecció de Guy Thijs i també ho va ser en tots els equips en què va actuar. És l'únic belga que ha aconseguit la Bota d'Or, la temporada 1979-80, quan encara jugava a les files del modest Lierse, amb qui guanyaria tres vegades el premi al màxim realitzador de la lliga del seu país. També el va guanyar dos cops amb l'Anderlecht i un amb el Gant. Ja va disputar l'Eurocopa del 1980, en què el seu país va ser subcampió, tot i que la seva presència va anar decreixent. Va jugar els dos primers partits de titular, el tercer de suplent i ja no va actuar a la final contra Alemanya Federal, en què Raymond Mommens li va prendre el lloc.

En el següent Mundial, la seva imatge celebrant el gol de la victòria contra l'Argentina de Maradona al Camp Nou en el partit inaugural va fer la volta al món. Va ser el primer gran campionat en què obria la llista d'anotacions dels belgues, tot i que ell no va marcar més en tot el campionat. A l'Eurocopa del 1984 va seguir en la mateixa línia.

El gol

Bèlgica va arrencar a Lens un campionat en què havia de defensar el segon lloc d'Itàlia. El rival en el debut era Iugoslàvia i el partit es disputava l'endemà que França hagués derrotat per 1-0 Dinamarca en el primer partit del grup. L'enfrontament era igualat però es va començar a trencar a prop de la mitja hora de joc. Scifo roba una pilota que acaba a peus de De Greef i aquest la llança avall, a la posició de Vandenbergh. L'atacant de l'Anderlecht, caigut a la banda esquerra, no dubta, encara la defensa i deixa anar un fort tret. Per sort per a ell, la pilota toca en el central Katanec, de qui en el post d'ahir coneixíem la tempestuosa relació amb Zahovic de divuit anys més tard a la selecció eslovena, i despista el porter Simovic. Es pot veure el gol a l'inici del tot del següent link.

https://www.dailymotion.com/video/xyq3ut

Bèlgica va guanyar el partit per 2-0, gràcies a un cop de cap del central Grun abans del descans, però quedaria fora de l'Eurocopa amb dues derrotes seguides, contra França (5-0) i davant de Dinamarca (3-2), amb cap més gol de Vandenbergh. Dos anys més tard, al Mundial, l'atacant completaria el hat trick de primers gols de Bèlgica en un gran torneig en anotar en el debut contra Mèxic, l'amfitriona, tot i que el partit acabaria amb derrota per 2-1. Vandenbergh tampoc no faria cap més gol en el seu últim gran campionat, en què la selecció va ser quarta, ja que no seria convocat per a la Copa del Món del 1990, a Itàlia.

A nivell de clubs, després de les seves etapes al Lierse i a l'Anderlecht, equip en el qual va anotar 112 gols en 162 partits, va emprendre la seva única aventura a l'estranger però no gaire lluny de la frontera belga, amb quatre temporades al Lilla. Va tornar a casa el 1990 per jugar quatre anys més al Gant i l'últim, al Molenbeek.