Espanya, 1- Anglaterra, 2 (Euro 80-Primera fase)

317. Tony Woodcock (1-2)

El Nottingham Forest de Brian Clough de final de la dècada dels setanta del segle passat va fer història. En tres anys va passar de començar la lliga de la segona categoria anglesa, el Championship, a ser campió d'Europa. Una progressió meteòrica que va arrossegar una sèrie de jugadors que van anar vivint tot el procés. Un d'ells va ser el davanter centre Tony Woodcock.

Format al planter del Forest, després d'un parell de cessions va pujar al primer equip i va rebre la confiança de Clough des del primer moment. Típic ariet dels equips anglesos de l'època, fort físicament, amb una gran rematada amb la cama esquerra i també bo de cap, Woodcock no era un golejador excels, tot i que sí que passava dels deu gols a la lliga cada any, com els onze aconseguits la temporada 1977-78, en què el conjunt de Nottingham va guanyar la lliga l'any del seu retorn a l'elit.

Aquell estiu, en què Anglaterra havia quedat fora del mundial d'Argentina, i després d'haver estat semifinalista amb la selecció sub-21 en l'europeu, amb eliminació a mans iugoslaves, va debutar amb l'equip absolut preparat per Ron Greenwood en un amistós contra Irlanda del Nord. La primavera següent, el Nottingham Forest va ser campió d'Europa, amb Woodcock de titular en tots els partits.

Va ser a mitja temporada següent quan va ser fitxat pel Colònia, equip al qual havia eliminat a les semifinals de la Copa d'Europa, Seguia així el camí iniciat per Kevin Keegan el 1977, quan havia deixat el Liverpool per l'Hamburg. Woodcock havia contribuït a la classificació anglesa per a l'Eurocopa del 1980 i, ja com a jugador de l'equip alemany, va entrar a la llista de convocats per al torneig.

El gol

A Itàlia va jugar tots els partits. El primer va acabar amb empat contra Bèlgica, però una derrota davant d'Itàlia en el segon duel barrava totes les possibilitats d'arribar a la final. Davant d'Espanya, com a molt, es podia arribar al partit de consolació i les coses van començar bé per als anglesos, amb un gol de Brooking a la primera part. La segona va ser estranya. El col·legiat austríac Linnemayr va indicar un penal inexistent del porter Clemence a Zamora que va transformar Dani. Espanya hauria pogut avançar-se, però un altre penal transformat per Dani va ser invalidat i fet repetir per l'àrbitre. Aquest cop, Clemence el va aturar. Aquest fet va donar ales als anglesos que, als setze minuts, van anotar el gol del triomf.

Va ser en un córner a l'esquerra d'Arconada llançat molt obert en una acció assajada. El jugador del Liverpool McDermott va rematar de volea, el porter de la Reial Societat va rebutjar però va deixar la pilota morta i Woodcock va guanyar la partida a Olmo en el rebuig i va afusellar l'1-2 final. Tot i la mitja hora que quedava, Espanya ja no va poder empatar. Totes les accions es poden veure en el següent video.

Woodcock va jugar tres temporades al Colònia, en l'última de les quals va ser subcampió de lliga. Després va tornar a Anglaterra. Va jugar quatre sessions en un Arsenal que aleshores practicava un joc directe que s'avenia a les seves característiques. Però havia deixat un llegat a Colònia i hi va tornar a per jugar dos anys més al FCK, l'equip principal de la ciutat, i dos més al Fortuna, també de Colònia, amb el qual va iniciar una tasca d'entrenador que va seguir en equips de baixa categoria del país centreeuropeu, el Brück i el Leipzig.

Pel que fa a la selecció, va anar al mundial d'Espanya, el 1982. Va jugar una estona contra Alemanya Federal i de titular davant d'Espanya en una segona fase en forma de lligueta. Els dos partits van acabar amb empat a zero i l'equip anglès va haver de tornar a casa. Anglaterra no va entrar a l'Eurocopa del 84, a França, i Woodcock va participar en la fase de classificació per al Mundial de Mêxic, però no va entrar als plans de Bobby Robson per a un torneig en què ja hi havia un canvi de guàrdia en els llocs de davant, amb Lineker, Beardsley i Barnes al capdavant.