Escòcia, 1- Suïssa, 0 (Euro 96-Primera fase)

319. Ally McCoist (1-0)

Hi ha jugadors la fama dels quals no és tan coneguda internacionalment però que són autèntiques llegendes en els seus equips o els seus països. Són futbolistes que han dedicat gairebé tota la seva trajectòria a un club i han disputat competicions internacionals, però el fet que aquestes formacions no arribessin a finals continentals o les seleccions a últimes rondes dels grans tornejos provoquen que la seva dimensió no sigui suficientment valorada. És el cas de l'escocès Ally McCoist.

Estem parlant del cinquè màxim golejador històric de la lliga del seu país, un campionat que ara no és dels millors del continent però que durant dècades ha tingut potencial, sobretot el segle passat. McCoist és una institució al Glasgow Rangers, equip al qual va fer nou vegades campió de lliga. A més, va ser el màxim golejador, empatat amb quatre jugadors més, de la Copa d'Europa del 1988 i, un cop finalitzada la seva trajectòria com a futbolista, va ser tècnic de l'equip d'Ibrox Park, tant com a ajudant de Walter Smith a la màxima categoria com màxim responsable quan el club va ser descendit a quarta per irregularitats financeres.

McCoist, sorgit del planter del St. Johnstone i amb dues temporades al Sunderland anglès abans de passar-ne quinze amb els protestants de Glasgow, també va fer carrera als mitjans de comunicació i és tant dels Rangers que quan va haver de fer de capità de l'etern rival, del Celtic, a la pel·lícula A Shot of Glory, coprotagonitzada per Robert Duvall, portava una camiseta blava del seu equip a sota de la blanca i verda que havia de dur per recrear el seu personatge.

Amb la selecció, havia aconseguit la classificació, amb un paper determinant, per a les fases finals del Mundial d'Itàlia 90 i per a l'Eurocopa de Suècia 92. En tots dos certàmens, els escocesos havien caigut a la primera fase i ell no havia anotat cap gol. El seu paper en la classificació per a l'Eurocopa del 96, a Anglaterra, no va ser de tan important, però va entrar a la llista de Craig Brown per al torneig, al qual arribava a punt de fer 34 anys.

El gol

En el primer partit, contra els Països Baixos, no va ser titular i l'empat a zero gols, positiu, va empènyer el seleccionador a mantenir la mateixa estructura per jugar a Wembley contra Anglaterra. En el segon duel, McCoist va entrar al camp amb derrota momentània per 0-1 per culpa d'un gol de Shearer. No va poder anotar i el 0-2 de Gasgoigne va sentenciar el partit. Escòcia necessitava guanyar el tercer partit, contra Suïssa, i remuntar quatre anotacions en la diferència de gols per arribar a quarts de final. I gairebé aconsegueix la seva fita. McCoist va sortir en l'equip titular i la cosa va anar bé.

Va ser al minut 36 quan va endarrerir-se a tocar amb el cap un servei de banda. La va passar a McAllister, que es va girar i li va tornar l'esfèrica perquè el seu company pogués encarar l'àrea. No va fer falta entrar-hi perquè, sense pensar-s'ho, va deixar anar un potent xut que va superar espectacularment el porter Pascolo.

Escòcia va estar a punt de fer realitat el miracle. Li va faltar un gol. De fet, va estar uns minuts classificada, quan Anglaterra derrotava per 4-0 els Països Baixos a Wembley. Un gol de Kluivert i el fet que els escocesos no en marquessin cap més a Villa Park va donar el bitllet als neerlandesos simplement per haver marcat més gols durant el torneig. De fet, el de McCoist va ser el primer, i l'únic, del seu equip en tot el campionat. Tampoc no es va entendre que fos substituït al minut 85 quan el que necessitava la seva formació era un gol, la seva especialitat. Sigui com sigui, aquest va ser l'últim partit de la llegenda dels Rangers en un gran torneig. Va estar-se dues temporades més a l'equip abans de fitxar pel Kilmarnock i retirar-se quan era a punt de fer 39 anys.