Portugal, 2 (6)- Anglaterra, 2 (5) (Euro 2004-Quarts de final)

259. Frank Lampard (2-2)

Portugal i Anglaterra van viure, a principi d'aquest segle, tres episodis seguits de màxima rivalitat que van derivar en duels molt tancats, alguns espectaculars, i que sempre van acostumar a caure de la banda lusitana. De fet, al mundial de Mèxic, el 1986, un gol de Carlos Manuel també havia suposat la derrota anglesa a la primera fase, tot i que llavors van ser els illencs els que van passar ronda i els portuguesos els que van quedar eliminats. Ja al segle XXI, l'episodi central de la trilogia d'enfrontaments es va viure a Lisboa. Hi va haver de tot i, tot i el triomf local, les esperances britàniques es van mantenir uns minuts més gràcies a una acció d'oportunista de Frank Lampard.

Com va quedar dit en el gol número 356 d'aquesta llista, l'Eurocopa de Portugal no va començar gaire bé per als anglesos, amb una derrota amb remuntada rebuda en el descompte contra França. Però dos bons triomfs, contra Croàcia i Suïssa, van permetre la selecció de Sven Goran Eriksson, que venia de ser quartfinalista al mundial de Corea i Japó, entrar a les eliminatòries. Es tractava d'un equip de gran categoria, amb un centre del camp de primera fila, amb Gerrard, Beckham, Lampard i Scholes, una defensa expeditiva, amb Terry i Campbell, i una davanter de primer nivell, amb Owen i el jove Rooney.

Però el rival seria Portugal, un equip que, en l'Eurocopa anterior, ja havia vençut els anglesos en una remuntada espectacular a Eindhoven, quan van guanyar per 3-2 un partit que perdien per 2-0. Els ibèrics havien fet un mal paper a l'últim mundial i, per això, havien encarregat la selecció al tècnic campió del món, Luiz Felipe Scolari. La primera fase havia estat complicada, amb derrota contra Grècia i gol salvador de Nuno Gomes contra Espanya, i ara afrontaven el duel contra els anglesos amb l'estadi Da Luz a favor.

I el partit va ser per recordar. Owen va avançar el seu equip al minut 3 i l'avantatge semblava que es mantindria fins al final, però Hélder Postiga va empatar vuit minuts abans dels 90. A la pròrroga, Rui Costa, d'un fort tret, va anotar el 2-1. Anglaterra havia de reaccionar i ho va fer utilitzant una de les seves millors armes: la pilota aturada.

El gol

Ja va quedar dit que, a part de les seves virtuts com a centrecampista en el joc obert, Lampard era un extraordinari rematador amb totes les superfícies. Tot i no ser gaire alt, se sabia col·locar bé a l'àrea. Ja havia anotat de cap contra França i, cinc minuts abans del final de la pròrroga davant de Portugal, va ser el més llest.

Perquè el 90% de les persones que seguien el partit sabien que, amb un córner a favor, el llavors madridista David Beckham buscaria, sí o sí, el cap del central John Terry, temible en el joc aeri. El que no sabia tothom era on cauria la pilota impulsada pel defensa del Chelsea. Només el seu company al club londinenc Frank Lampard va saber situar-se a la posició exacta, parar la pilota tocada per Terry, girar-se amb gran rapidesa, batre Ricardo i portar el partit als penals.

En la tanda, però, la sort no va estar al costat de l'equip d'Eriksson, començant per la patinada de Beckham en el primer llançament i acabant amb l'errada de Vassell en l'últim xut, que va permetre el porter Ricardo classificar Portugal en anotar el tir definitiu. Lampard havia anotat el seu llançament, el tercer de la tanda.

La trilogia entre portuguesos i anglesos es tancaria dos anys més tard al mundial d'Alemanya. També va ser a quarts de final, a Frankfurt, quan un partit molt més tancat va acabar amb empat sense gols i va fer falta recórrer al llançament des dels onze metres. En aquella ocasió, la resolució encara va ser més tràgica per als anglesos, ja que Lampard, Gerrard i Carragher van errar els seus tirs, Ricardo va tornar a ser protagonista i Portugal va entrar a les semifinals. 

I és que Lampard, un jugador fantàstic, amb unes xifres de gols impressionants amb el Chelsea, no ha acabat de tenir sort en els grans campionats. A Portugal 2004 va anotar tres gols, i només un, contra Croàcia, va servir d'alguna cosa. A Alemanya 2006, al mundial, no va anotar i a sobre va errar un penal a la tanda. Es va perdre l'Eurocopa del 2008 perquè Anglaterra no es va classificar. Al mundial del 2010, a Sud-àfrica, va anotar un magnífic gol contra Alemanya en els vuitens de final, de vaselina, sobre Neuer, però ni el col·legiat uruguaià Jorge Larrionda, ni l'assistent Pablo Fandiño, de la mateixa nacionalitat, no van veure com la pilota travessava clarament la línia de gol. Hauria estat el 2-2 d'un partit que Alemanya va guanyar per 4-1. Lampard no va jugar l'Eurocopa del 2012 per lesió i es va retirar dels grans torneigs al 2014, amb un empat a zero contra Costa Rica en un duel intranscendent per als anglesos, que ja estaven eliminats.