Bèlgica, 0- Itàlia, 2 (Euro 2016-Primera fase)

272. Emanuele Giaccherini (0-1)

Itàlia ha disposat, durant tota la seva història, d'un gran assortiment de jugadors d'equip. Es tracta de futbolistes que no són especialistes en una sola característica del joc, ni especialment talentosos, però que han servit al seleccionador en qüestió per ajudar-lo a fer realitat les seves idees. Habitualment, els de mig camp en davant són versàtils, ràpids i amb una gran capacitat de treball per cobrir la falta d'esforç defensiu de les comptades estrelles de l'equip. En diversos moments de l'última dècada, aquest lloc l'ha ocupat Emanuele Giaccherini.

Amb capacitat per actuar en equips grans, com la Juventus o el Nàpols, petits, com el Cesena o el Chievo, i fins i tot a l'estranger, al Sunderland anglès, Giaccherini pot ser dels últims noms quan penses en futbolistes d'equips importants, o en seleccions italianes recents, però amb els seus 167 centímetres té dues lligues al palmarès i la participació a dues Eurocopes i també a una Copa Confederacions. Li va faltar poder disputar el Mundial de Brasil del 2014, per al qual havia intervingut en tota la fase de classificació, però va caure a última hora dels plans de Cesare Prandelli.

Com a nou jugador de la Juventus, i de manera sorprenent, va disputar el torneig europeu del 2012, a Polònia i Ucraïna, ja que només havia jugat un partit amistós anterior amb l'equip de Prandelli. Va ser l'aposta del tècnic, com a obrer, en els importants partits de la primera fase contra Espanya i Croàcia, però el seleccionador no va comptar més amb ell. De tota manera, es pot apuntar el subcampionat del torneig com a propi. També va assistir a la Copa Confederacions de l'any posterior, a Brasil, en què va ser un fix, amb tots els partits jugats i un gol.

Aquell estiu va fitxar pel Sunderland, equip amb el qual va arribar a disputar la final de la Copa de la lliga, però no va entrar a la convocatòria de Prandelli per a la Copa del Món. Per a l'Eurocopa del 2016 devia pensar que el fet de jugar a l'estranger, i a un equip que no era de primera línia, li prenia possibilitats de ser convocat i va fitxar pel Bolonya. La seva bona temporada el va fer entrar a la llista d'Antonio Conte, un seleccionador que el coneixia bé, ja que l'havia tingut sota les seves ordres a la Juventus.

El gol 

I com va passar en l'Eurocopa anterior, va començar la de França del 2016 de titular. El debut també era molt complicat, contra una Bèlgica que es postulava com una de les favorites al títol. Però l'equip de Conte va aplicar-se en defensa i, sobretot, en trobar les errades del rival. Així, al minut 32, el central Bonucci va enviar una pilota llarga i frontal que no havia de tenir perill. Però Déu n'hi do si en va tenir.

L'esfèrica es va enveninar per al central Alderweireld, que se la va empassar. Giaccherini li va guanyar l'esquena, va parar la pilota amb qualitat i va batre Courtois d'un xut creuat. Era el primer gol, molt celebrat per l'extravertit jugador. Els belgues van estar intentant atacar durant tot el partit, però es van estampar un cop i un altre contra la defensa transalpina fins que, a l'últim minut, una altra anotació, de Graziano Pellè, va deixar el 0-2 final.

Giaccherini va seguir comptant amb la confiança de Conte durant tot el torneig. Va ser titular sempre, excepte en el partit contra Irlanda en què, amb el primer lloc de grup ja segur, van descansar titulars. En el duel decisiu de quarts de final contra Alemanya, el petit jugador italià va disputar els 120 minuts i, fins i tot, va anotar un llançament de la tanda de penals. Però el seu equip va quedar eliminat. Amb la derrota, i amb 31 anys acabats de fer, havia disputat el seu últim partit amb l'azzurra. No va entrar en els plans de Gian Piero Ventura per a la següent fase de classificació, en la qual els italians van quedar fora d'un mundial per primer cop en 60 anys.

El menut extrem va fitxar llavors pel Nàpols, on semblava que tindria un lloc per la manera de jugar de l'equip, però hi va ser poc utilitzat durant la primera temporada i encara menys en la següent. Va ser contractat pel Chievo Verona amb 33 anys, i l'exercici va acabar amb un descens a la Serie B, en la qual va afrontar la temporada 2019-20, sempre amb la mateixa intensitat, innegociable independentment de la categoria de l'equip que defensava.