França, 5- Bèlgica, 0 (Euro 84-Primera fase)

275. Alain Giresse (2-0)

Que per jugar bé al futbol no fa falta disposar d'un físic privilegiat, ja fa anys que se sap. Tot i que en les darreres dècades hi va haver corrents que deien que calia disposar d'autèntics atletes per guanyar títols, s'ha demostrat que l'èxit rau en la bona combinació d'elements i que, fins i tot, pot jugar millor a futbol un equip d'onze jugadors petits que un d'onze grans. Aquest extrem el va portar fins a les màximes conseqüències un dels futbolistes més talentosos que ha donat França en tota la seva història, el centrecampista Alain Giresse.

Tot i que només feia 1,63 metres d'alçada, va formar part del centre del camp gal dels grans èxits de la dècada dels vuitanta del segle passat. Al costat d'un altre gran futbolista de creació, Jean Tigana, amb el qual va compartir medul·lar a l'equip nacional i al Girondins de Bordeus durant vuit temporades, es van convertir en els còmplices perfectes per fer destacar el joc del gran Michel Platini, l'estrella d'aquell equip. El quart lloc al mundial d'Espanya 82, el títol en l'Eurocopa 84 i la tercera posició en la Copa del Món de Mèxic 86 tenen molt a veure amb la combinació d'aquests tres homes, primer amb un altre de tècnic, Bernard Genghini, i després amb un de més físic, Luis Fernández.

Giresse fa arribar a l'Eurocopa del seu país, el 1984, ja amb 32 anys. Des d'en feia catorze que romania fidel al Girondins, conjunt que, per fi, aquella temporada havia quedat campió de lliga, per gol average sobre el Mònaco, després d'uns anys d'intentar-ho amb força. L'equip de qui catorze anys més tard seria el seleccionador que portaria França al seu primer títol mundial, Aimé Jacquet, pivotava al voltant de Giresse i Tigana, però disposava d'elements molt destacables, com els defenses internacionals Battiston i Trésor, o els davanters Lacombe i Dieter Müller. Amb la incorporació del portuguès Chalana, que va fer una gran Eurocopa a França, van arribar fins i tot a les semifinals de la Copa d'Europa de l'any següent, en què van estar a punt de remuntar un 3-0 a la Juventus.

A part de ser un generador de joc, Giresse tenia una gran arribada a l'àrea. Des del seu debut, el 1970, en nou temporades havia passat dels deu gols a la lliga. En la del títol, precisament, n'havia marcat setze al campionat. En l'anterior mundial, el d'Espanya, el seu debut en un gran torneig, n'havia anotat tres, un dels quals, a la semifinal contra Alemanya Federal, significava el 3-1 en una pròrroga que els gals es deixarien igualar abans de caure en els penals. En l'Eurocopa del 84, França havia debutat amb un triomf contra Dinamarca i en el segon partit, davant de Bèlgica, arribaria un recital.

El gol

Els belgues eren els vigents subcampions europeus i un rival temible, que també havia vençut en el debut, per 2-0 davant de Iugoslàvia. Però en el partit que es va jugar a Nantes no van tenir opció. Es va avançar Platini a la primera part, amb el rebuig d'una falta i, poc després de la mitja hora, el centre del camp del Girondins es va mostrar en la seva màxima expressió.

Perquè la jugada entre els seus dos centrecampistes, Giresse i Tigana, va ser de fantasia. El teva-meva entre tots dos va deixar el petit Giresse davant de Pfaff, que va sortir a tapar angle. Aleshores, el jugador francès va reaccionar com una estrella que era i li va picar l'esfèrica per damunt per aconseguir el 2-0.

França acabaria guanyant el partit per 5-0. De fet, va guanyar els tres posteriors, davant de Iugoslàvia (3-2), contra Portugal en la semifinal (pel mateix resultat) i en la final amb Espanya (2-0) i es va proclamar campiona continental. Giresse es mantindria dos anys més al Girondins i a la selecció, fins al mundial de Mêxic. En el primer, l'equip de Bordeus va renovar el seu títol amb onze gols més del menut jugador, tot i que en la Copa d'Europa posterior va ser eliminat en la primera ronda pel Fenerbahçe. Es va retirar el 1988 després de dos anys a l'Olympique de Marsella, amb el qual encara va obtenir un subcampionat nacional i va arribar a una semifinal de la Copa de la UEFA. Amb la selecció, el tercer lloc de Mèxic 86 havia estat el seu comiat.

Després, Giresse va iniciar una llarga trajectòria a les banquetes amb recorregut, sobretot, per seleccions exòtiques i africanes, com Geòrgia, Gabon, Mali, Senegal i Tunísia. Tant amb aquests països com en els equips francesos als quals havia entrenat abans, el Tolosa i el París Saint-Germain, els resultats no van ser excessivament positius. El seu talent ja l'havia demostrat, en pot petit, durant gairebé dues dècades al terreny de joc.