Suïssa, 0- Països Baixos, 2 (Euro 96-Primera fase)

280. Jordi Cruyff (0-1)

Si ets fill d'una llegenda del futbol deu haver-hi poques coses, en la pràctica d'aquest esport, en què puguis superar el teu pare. Johan Cruyff va ser un mite, tant als terrenys de joc, com després a les banquetes. Però hi va haver un aspecte en el qual el seu fill, Jordi, el va vèncer: va marcar un gol en una fase final d'una Eurocopa, fita que el seu progenitor no va aconseguir.

De fet, Cruyff pare només va participar en una fase final, la del 1976. Va disputar la semifinal perduda contra Txecoslovàquia i ja no va tenir ganes de disputar el partit pel tercer lloc, un tràmit que es va mantenir a les Eurocopes fins a l'edició del 1980. Per tant, tampoc no és que en tingués gaires oportunitats. El seu fill, Jordi, tampoc no va viure una carrera internacional gaire llarga, només va ser vuit cops internacional amb els Països Baixos, quatre dels quals, a l'Eurocopa d'Anglaterra, el 1996. Però en un d'ells va aprofitar l'oportunitat.

Jordi, nascut durant l'etapa de jugador del seu pare al FC Barcelona, va arribar al primer equip amb sospites de favoritisme perquè el seu ell n'era l'entrenador. Aquestes el van acompanyar durant la seva trajectòria de dos anys al Camp Nou. Es tractava d'un davanter amb qualitats tècniques, amb bon desenvolupament amb les dues cames i amb capacitat golejadora, fins i tot amb el cap, gràcies a la seva alçada. El juny del 1996, la família Cruyff vivia un trasbals ja que el pare havia estat destituït després de vuit anys a la banqueta i, sense ell, la continuïtat del fill era pràcticament impossible.

Jordi tampoc no havia fet una gran temporada, amb només 13 partits jugats i 2 gols, llastat, en part, per lesions. Res a veure amb els 9 gols del primer any. Malgrat això, i dels problemes amb el club que vivia, el seleccionador, Guus Hiddink, va comptar amb ell per al campionat europeu de seleccions. De fet, el jugador hauria pogut triar jugar amb els neerlandesos o amb Espanya, ja que s'havia format en aquest territori des del 1988 i hi havia nascut. Va triar la camiseta taronja.

El gol

Amb una experiència de només tres amistosos, Jordi Cruyff va debutar en el torneig en un empat a zero contra Escòcia. El segon partit, també al Villa Park de Birmingham, era contra Suïssa. Calia vèncer per no haver-s'ho de jugar tot en l'últim partit a Wembley contra Anglaterra. Però els helvètics, que ja havien igualat amb els amfitrions en el debut, es defensaven bé. Fins que al minut 24 de la segona part, una acció a pilota parada ho va desencallar tot.

Un córner des de l'esquerra de l'atac va acabar amb un refús de la defensa suïssa. Jordi era a la frontal de l'àrea, no en zona de rematada. Anys més tard canviaria aquesta posició com queda clar en el gol aconseguit amb la camiseta de l'Alabès, el 2001, que va forçar la pròrroga contra el Liverpool en la final de la UEFA. Tornant cinc anys enrere, a Birmingham, ell era lluny de la porteria, però li va caure la pilota, la va parar i amb la cama esquerra, la no tan bona, va clavar un xut sec que va superar el porter Pascolo. Va ser el seu únic gol com a internacional.

Una anotació de Bergkamp, tretze minuts després, va reblar el resultat. Però els Països Baixos van completar un mal campionat. Es van classificar de rebot, tot i perdre per 4-1 contra Anglaterra en el darrer partit del grup, i van ser eliminats per penals per França en els quarts de final, després de no haver estat capaços de marcar cap gol. Jordi va ser titular tots dos dies.

Després de l'Eurocopa, Jordi Cruyff va fitxar pel Manchester United, club al qual va actuar dues temporades i mitja sense arribar-s'hi a consolidar mai com a titular. En la part final de l'última, va ser cedit al Celta. Era el gener del 1999. El maig d'aquell any, el United va proclamar-se campió d'Europa al Camp Nou. Ell no hi era, però oficialment també és guanyador del títol ja que va disputar tres partits d'aquell torneig. Després, bones actuacions a l'Alabès finalista de la UEFA, un període a l'Espanyol i un final de carrera en un equip amateur neerlandès, a Ucraïna i a Malta. Ha estat en països d'aquest nivell on després ha fet carrera com a entrenador i director esportiu, amb feines a Malta mateix, a Israel i a la Xina. Fins fa poc era seleccionador equatorià, però va trencar el seu contracte amb els sud-americans i ha retornat al país asiàtic.

Des del punt de vista internacional, després de l'Eurocopa només va jugar un partit més amb la camiseta taronja, mitja part d'un enfrontament de classificació per al següent mundial contra Gal·les, amb victòria per 1-3. La carrera amb la selecció de Jordi no es pot ni comparar amb la de Johan, però en tema d'Eurocopes, almenys en aquest, el va superar.