Txecoslovàquia, 1 (9)- Itàlia, 1 (8) (Euro 80-Partit pel tercer lloc)

262. Jozef Barmos (9-8 de la tanda)

Entre Txecoslovàquia i una de les seves successores, la República Txeca, han disputat tres tandes de penals en grans torneigs. En tots els casos va ser en Eurocopes. I els dos països mantenen un rècord impossible de superar: no han fallat cap dels llançaments que hi han fet. I han estat 19. Un dels golejadors que va marcar el penal decisiu que va donar una de les tres victòries és el defensa Jozef Barmos.

Txecoslovàquia havia guanyat l'Eurocopa del 1976 amb el gol de Panenka en una tanda en què havia anotat els cinc tirs. Catorze dels 23 convocats per Vaclav Jezek en aquell torneig eren eslovacs, inclòs l'entrenador, i nou, txecs. L'equip no s'havia pogut classificar per al mundial d'Argentina 78 i la federació havia optat per rellevar Jezek i situar al seu lloc el també eslovac Josef Venglos, que va introduir canvis. Un dels nous va ser un altre eslovac, el defensa Josef Barmos, marcador implacable que havia fet carrera a l'Inter de Bratislava fins que, a l'estiu del 1978, havia fitxat pel Dukla de Praga, el club de l'exèrcit. Només s'hi va estar una temporada i el 1979 ja havia tornat a l'Inter.

Barmos va ser un dels fixos en els esquemes de Venglos en el grup de classificació per a l'Eurocopa del 1980, en què la selecció va deixar fora França i Suècia, a part de Luxemburg. Es presentaria a Itàlia a defensar títol però aquest cop amb superioritat txeca sobre els eslovacs de 14 a 8. Txecoslovàquia va perdre en el primer partit, contra Alemanya, la qual cosa la va deixar amb poques opcions d'arribar a la final, a la qual accedia el primer de grup. Va vèncer Grècia i un empat contra els Països Baixos li va permetre disputar la final de consolació, contra Itàlia.

El gol

El partit de Roma va ser igualat i va acabar amb empat a un gol. Jurkemik va marcar primer i Graziani va igualar. No hi va haver anotacions a la pròrroga i va fer falta recórrer als penals. Aleshores va començar una tanda llarguíssima en què ningú no fallava. Itàlia va començar a xutar primer i van marcar, per aquest ordre, Causio, Altobelli, Giuseppe Baresi, Cabrini, Benetti, Graziani, Scirea i Tardelli. Pels txecs, anaven igualant Masny, Nehoda, Ondrus, Jurkemik, Panenka, Gögh, Gadjusek i Kozak. Només faltaven dos jugadors de camp i el porter per llançar quan es va afrontar el novè penal.

El defensa italià Collovati va ser qui va posar la pilota al punt de penal i va xutar amb potència. El porter Netolicka es va llançar correctament, però la pilota se li va escolar per sota el cos. Per sort per ell, va reaccionar a temps i la va atrapar abans que travesés la línia de gol. Li tocava el torn a Txecoslovàquia. Faltaven el propi porter, el centrecampista txec Vojacek i el defensa eslovac Barmos. Va ser aquest qui va prendre la responsabilitat i, amb una gran qualitat, no només va enganyar Zoff sinó que va fer entrar l'esfèrica per l'escaire. Els centreeuropeus eren tercers.

Barmos, que aleshores tenia 25 anys, es va estar fins als 30 a l'Inter de Bratislava, al qual entrenaria després en dues etapes. Va concloure la seva carrera com a jugador al Racing Jet belga. Encara va tenir temps de participar en un mundial, el d'Espanya 82, en què es va marcar un gol en pròpia porta a San Mamés contra Anglaterra. L'equip de Venglos va quedar eliminat en la primera fase, víctima dels britànics i de França, i la selecció ja no va reaparèixer al panorama internacional fins a la Copa del Món del 1990, curiosament de nou a Itàlia, tres anys abans de la separació del país i quan Barmos feia dos estius que havia penjat les botes.