Alemanya, 2- Ucraïna, 0 (Euro 2016-Primera fase)

274. Bastian Schweinsteiger (2-0)

La selecció alemanya de futbol ha estat una de les protagonistes de la segona dècada del segle XXI en els grans torneigs de seleccions. Ja va començar abans, amb el subcampionat europeu del 2008. Va ser semifinalista en el mundial del 2010 i en les Eurocopes del 2012 i del 2016 i va obtenir el títol mundial el 2014, a Brasil. En totes aquestes seleccions, entrenades per Joachim Löw, hi ha hagut una sèrie de jugadors que s'hi han anat mantenint i han estat importants. La baixa d'algun d'ells ja es va notar amb l'eliminació a la primera ronda del mundial de Rússia 2018. Un dels puntals va ser el centrecampista Bastian Schweinsteiger.

Nascut a Baviera, i del Bayern de tota la vida, va debutar a la Champions amb 18 anys i les seves primeres aparicions van ser noticiables per un cognom particular. Schweinsteiger, en alemany, vol dir "cuidador de porcs". Més enllà de l'anècdota, va aparèixer com un jugador potent, de qualsevol de les dues bandes i amb un físic que feia recordar un dels grans futbolistes alemanys del tombant de segle, Stefan Effenberg, campió d'Europa amb el Bayern el 2001. Schweinsteiger no tenia un caràcter tan fort, però era igualment resistent i, amb el temps, es va anar adaptant a d'altres posicions del centre del camp.

La seva aparició va convèncer els diferents seleccionadors. Ja va ser convocat, amb 20 anys, per a l'Eurocopa de Portugal 2004, d'infaust record per a la Mannschaft. Des de llavors, no es va perdre cap gran campionat fins al 2016. Va tancar el mundial del seu país, el 2006, amb dos gols en el partit pel tercer lloc, contra Portugal, precisament, i l'entrada de Löw com a seleccionador li va fer prendre protagonisme, ja que li va centrar la posició. A partir de llavors, tant al Bayern, com a la selecció, es va convertir en un referent al centre del camp, en la distribució de pilota i també en l'arribada a l'àrea, que no va perdre.

El 2016, després d'haver-ho guanyat tot amb el Bayern, va afrontar el seu últim gran torneig. Va ser un any important per a ell des del punt de vista personal, ja que es va casar amb la tennista sèrbia Anna Ivanovic, i també perquè va anunciar que no jugaria més amb la selecció. L'estiu anterior havia deixat el Bayern pel Manchester United i ja se li veia que afrontava el tram final de la seva trajectòria, però abans volia fer un últim servei.

El gol

Alemanya va debutar a l'Eurocopa de França del 2016 contra Ucraïna a Lilla. El grup el completaven Irlanda del Nord i Polònia. Calia guanyar el partit, però va costar més de l'esperat. Schweinsteiger va arrencar des de la banqueta. El seu lloc l'ocupaven Khedira i Kroos i ell havia d'esperar. Va haver de fer-ho molt. En realitat, el seleccionador, Löw, el va fer entrar a l'últim minut. El resultat era d'1-0, amb un solitari gol del central Mustafi a la primera part, i no volia sorpreses. Però en la primera pilota que va tocar, Schweini, com era conegut, va demostrar que encara no estava acabat.

Va rellevar Mario Götze, que aquell dia havia iniciat el partit de fals nou i que després es va endarrerir per l'entrada al camp de Schürrle, i va anar a ocupar una posició a la banda. Just acabat d'entrar, va veure com Alemanya iniciava una contra. Özil va rebre la pilota a la banda esquerra i ell va fer una esprintada anant cap a l'àrea. La centrada va ser mil·limetrada i Schweinsteiger va rematar a sobre bot, va superar Pyatov i va resoldre el partit.

Durant el torneig va jugar cinc partits. Els quatre primers, de suplent. En el de quarts de final, a més, va errar un dels penals de la tanda contra Itàlia, tot i que al final Alemanya es va classificar. En les semifinals, Löw el va alinear de titular, al costat de Kroos, però no va poder evitar la derrota contra França per 0-2 que deixava la selecció fora de la competició. Va ser el seu últim partit amb la camiseta blanca.

Schweinsteiger només va jugar uns mesos més al Manchester United. En el mercat d'hivern posterior va provar l'aventura americana i va fitxar pels Chicago Fire, amb els quals va jugar fins l'octubre del 2019. Un total de 21 títols amb el Bayern, entre els quals la Champions del 2013, 2 amb el United i la Copa del Món conformen una de les trajectòries més sòlides d'un jugador en els últims anys. Li va faltar l'Eurocopa, tot i que hi va estar a prop el 2008, en la final que va jugar, i perdre, a Viena contra Espanya.