Txecoslovàquia, 3- Grècia, 1 (Euro 80-Primera fase)

278. Antonín Panenka (1-0)

Ell mateix va declarar en una entrevista que se sentia presoner d'una jugada. Pocs esportistes a la història han vist com una acció que dura pocs segons és suficient per ser conegut arreu del món. El llançament d'un penal, el que va donar a Txecoslovàquia l'Eurocopa del 1976, va fer popular el cognom d'un centrecampista de gran toc, sobretot en accions a pilota parada, que es va convertir en un genèric i que, fins a cert punt, va ocultar una llarga carrera, sobretot al seu país. És la història d'Antonín Panenka.

Panenka va ser fidel al club de la seva vida durant tretze anys i mig. No va actuar a un gran de la capital txecoslovaca, Praga, com eren l'Sparta, l'Slàvia o el Dukla. Va jugar al Bohemians, un club més petit amb una curiosa història. En el seu escut destaca la presència d'un cangur, un animal no gaire habitual al centre d'Europa. El motiu es remunta als anys 20 del segle passat. La federació australiana de futbol buscava algun conjunt europeu que fes una gira pel seu país. La llarga distància provocava les reticències de tothom fins que s'hi va animar el Vrsovice, el club d'un barri de l'est de Praga. La gira va ser un èxit, amb quinze victòries en vint partits. Les autoritats australs, com a mostra de gratitud, van regalar dos cangurs vius a l'expedició. Els animals van arribar bé a Txecoslovàquia i van ser entregats al zoològic. Arran d'allò, el club, que es va canviar de nom i es va passar a dir Bohemians, perquè era de la regió de Bohèmia, va rebre l'apel·latiu de klokani, cangur en txec, i va introduir l'animal a l'escut.

Anys més tard, al costat de l'estadi del Bohemians vivia la família Panenka. El pare va tenir un accident de moto i no va poder jugar a futbol, la seva gran passió. Però la va transmetre al seu fill Antonín, nascut el 1948, que va començar a jugar a Primera Divisió als 19 anys. Durant la seva trajectòria al club no va guanyar cap títol important, però va debutar a la selecció el 1972 i les seves dots el van fer mantenir-s'hi fins al mundial d'Espanya, el 1982.

Txecoslovàquia, la víctima propiciatòria per a tothom, va guanyar l'Eurocopa del 1976 a Belgrad vencent Alemanya Federal en la primera tanda de penals de la història d'una gran final. El llançament parabòlic de Panenka va passar a la història. La selecció no es va classificar per al mundial d'Argentina, el 1978, però sí per a l'Eurocopa del 1980 després d'eliminar Luxemburg, Suècia i, sobretot, França, els dos últims, combinats que havien estat a la Copa del Món. Els centreeuropeus, per tant, viatjarien a la primera fase final del torneig amb dos grups de quatre equips a defensar el títol.

El gol

Les coses no van començar gaire bé. En la revenja de l'última final, Alemanya Federal va vèncer els txecoslovacs amb un gol de Rummenigge que deixava gairebé impossible l'accés al partit definitiu, al qual només arribava el campió de grup. El segon partit era contra un debutant, Grècia, i calia guanyar. Panenka només va trigar sis minuts a demostrar la seva classe.

El central grec Foiros va cometre una dura falta a la frontal de l'àrea que va deixar una situació molt bona per al llançament a porteria. Panenka va assumir la responsabilitat i va realitzar un altre tir poc vist. Tot i que la barrera es va avançar clarament, el seu xut la va superar, perquè algun defensa es va ajupir. Habitualment, aquests xuts sempre busquen l'escaire superior dret de la porteria, però el de Panenka va buscar l'inferior. La pilota va caure de cop i va entrar enganxada a l'arrel del pal, tot i els esforços del porter Konstantinou.

Grècia va empatar tot seguit, amb un gol d'Anastopoulos, però Vizek i Nehoda van donar la victòria als txecoslovacs. Un empat posterior, contra els Països Baixos, va suposar poder disputar el partit per tercer lloc, l'últim de la història de les Eurocopes, que el conjunt de Panenka va guanyar a Itàlia en una inacabable tanda de penals.

Aquell mateix desembre, als 32 anys, Panenka va deixar el seu Bohemians i va iniciar una aventura de quatre anys a Àustria, al Rapid de Viena, no gaire lluny de casa, que li va aportar els títols de club que no tenia. Va obtenir-hi dues lligues i tres Copes i va jugar una final de la Recopa, perduda contra l'Everton. Abans, el 1982, s'havia acomiadat de la selecció amb una participació no gaire afortunada al mundial d'Espanya. Allà hi va marcar un altre gol de penal, contra Kuwait, tot i que amb un estil més convencional que la jugada que li va marcar la vida. Després del Rapid va jugar a dos equips austríacs més, el St. Polten i l'Slovan Hütteldorfer, on es va retirar a punt de fer 41 anys.