Eslovènia, 1- Espanya, 2 (Euro 2000-Primera fase)

281. Raúl (0-1)

Raúl González era l'estrella indiscutible de la selecció espanyola abans d'afrontar l'Eurocopa del 2000 a Bèlgica i els Països Baixos. Feia gairebé sis anys que havia debutat a Primera Divisió i ja havia guanyat dues Lligues de Campions amb el Reial Madrid, l'última unes setmanes abans a Saint-Denis. La seva irrupció, de la mà de Jorge Valdano, havia estat espectacular i amenaçava de convertir-se en una de les llegendes del club blanc, com així va ser al final.

Futbolísticament, Raúl era un enigma. Era un davanter, però no complia els requisits d'un nou habitual. Semblava que no tenia tècnica, ni velocitat, però era capaç d'accions poc habituals i sempre se sabia col·locar en el lloc precís per explotar la seva principal virtut, un oportunisme innat. Però a més, sobretot a l'inici, podia partir des d'una banda. Gràcies a aquesta adaptabilitat, sobreviuria a tots els fitxatges que el seu club va portar durant els setze anys en què hi va ser.

Raúl va debutar aviat a la selecció, amb 19 anys, el 1996. Hi va anotar 44 gols en 102 partits i va estrenar-se en un gran torneig en el mundial del 1998, a França. El resultat per a la selecció espanyola va ser un fracàs, amb l'eliminació a la primera fase. El davanter blanc hi va anotar un gol, però no va poder-hi lluir. Dos anys després, ja consolidat, afrontava la seva primera Eurocopa.

L'equip espanyol hi arribava després que José Antonio Camacho s'hagués fet càrrec del seu comandament. La fase de classificació va ser il·lusionant i Espanya va arribar, com gairebé sempre, amb aspiracions. Però en el primer partit, derrota inesperada per 0-1 contra Noruega. Calien canvis per al següent enfrontament, contra Eslovènia, ja que una derrota significava l'eliminació.

El gol

Camacho va introduir quatre variants en l'alineació, un per línia. Van entrar Cañizares, Abelardo, Mendieta i Alfonso per Molina, Paco, Fran i Urzaiz. I va trigar quatre minuts a obtenir resultat. Va ser després d'un servei de banda d'Aranzabal i d'un canvi de joc de Guardiola cap a la dreta.

L'esfèrica va arribar a Michel Salgado, que va disparar sense gaires possibilitats l'èxit. Però la rematada va fer carambola en dos defenses eslovens i va quedar de cara per a Raúl, sempre en el lloc precís. Aquest no va desaprofitar l'ocasió i va anotar d'un soberbi xut des de fora de l'àrea que va superar Dabanovic. Va ser el primer i últim gol de Raúl en una Eurocopa.

Espanya va guanyar el partit després que, a la segona part, Zahovic empatés i, dos minuts més tard, Etxeberria anotés l'1-2. Es va classificar per als quarts de final de miracle en l'últim partit de grup però França la va eliminar. Aquest cop, Raúl va ser el protagonista negatiu, en enviar a fora, en l'últim minut, un penal que hauria conduït a la pròrroga.

Tot i la seva brillant etapa en el Reial Madrid, Raúl no va tenir sort amb la selecció. Va disputar un molt bon mundial a Corea i Japó, però els penals, i un arbitratge més que polèmic, van deixar fora els espanyols en la tanda de penals contra els coreans en quarts de final. En l'Eurocopa del 2004, Espanya va quedar fora en la primera ronda per un gol del portuguès Nuno Gomes. El 2006, a Alemanya, la selecció va ser eliminada novament per França, ara a vuitens de final.

En aquest campionat ja es va percebre que el nou seleccionador, Luis Aragonés, comptava poc amb Raúl. En la fase de classificació de la següent Eurocopa, després d'una sonada derrota contra Irlanda del Nord, va deixar de convocar-lo. Va ser en el torneig en què Espanya va iniciar la seva espectacular ratxa de títols amb Eurocopa, mundial i Eurocopa, els tres seguits. Raúl encara estava en actiu, i va seguir la seva carrera al Schalke, a l'Al Sadd i al New York Cosmos fins a la seva retirada, el 2015. Però va trobar a faltar ser al camp mentre el seu company Iker Casillas anava aixecant trofeus.