Iugoslàvia, 2- Països Baixos, 3 (Partit pel tercer lloc)

266. Ruud Geels (0-1 i 2-3)

Com és possible que un jugador que ha marcat 388 gols en poc més de 400 partits com a professional, que ha jugat en els tres grans clubs dels Països Baixos i ha estat cinc vegades màxim golejador del campionat neerlandès passi desapercebut i no el conegui gairebé ningú. De vegades, el propi caràcter dels futbolistes determina el seu èxit, més enllà que les seves prestacions siguin millors o pitjors. Només així s'explica la increïble història del davanter Ruud Geels.

Geels va començar treballant de pintor quan era jove. El propietari de la seva empresa el va animar a jugar al Telstar, un modest equip de la localitat costanera d'IJmuiden, a l'oest d'Amsterdam. Les seves bones prestacions no van passar inadvertides per al Feyenoord, que el va fitxar per 195.000 florins, uns 88.000 euros, xifra escandalosa en aquella època per un jugador tan jove. Va estar al club de Rotterdam quatre anys, en què va anotar 46 gols. En l'última temporada, però, va ser apartat de l'equip ja que se sabia que el volia abandonar. Per això, va veure des de casa com el Feyenoord es proclamava campió continental en vèncer el Celtic, a Milà, el 1970. En aquella Copa d'Europa, ell havia marcat sis gols en quatre partits, tots al modest Reykjavik.

Va fitxar pel modest Go Ahead Eagles, amb el qual va anotar 35 gols en dos anys, i llavors va iniciar la seva primera aventura internacional, al Bruges belga. El 1974 li va arribar la convocatòria per al mundial d'Alemanya Federal, el que va fer passar a la posteritat la Taronja Mecànica. Però Geels no hi va jugar ni un sol minut. Les pugnes de vestidor entre les faccions de l'Ajax i del Feyenoord el deixaven fora de joc. A més, explica encara ara que aquelles van ser les pitjors setmanes de la seva vida. Dos pesos pesants de l'Ajax, els laterals Suurbier i Krol, gairebé li feien mobbing durant la concentració, aprofitant-se del seu caràcter afable i tímid per burlar-se d'ell. Curiosament al cap de poques setmanes serien companys.

L'Ajax havia perdut Cruyff i Neeskens els últims anys i es reforçava com podia. Ja no era el millor equip d'Europa. Va fitxar Geels qui, en quatre temporades, va anotar la increïble quantitat de 123 gols amb els d'Amsterdam. Entre les seves fites, cinc gols en un 6-0 davant del Feyenoord, una revenja en tota regla. No cal dir que va ser màxim golejador en totes elles, a part de ser Bota de Plata el 1975 i de bronze el 1977 i el 1978. Enmig d'aquell context, va ser convocat per l'Eurocopa del 1976.

El gol

Les guerres intestines i la gran densitat de talent a la selecció neerlandesa havien provocat que Geels arribés al torneig amb només vuit partits amb la selecció i dos gols anotats quan ja tenia 27 anys. En la semifinal, contra Txecoslovàquia, va ser suplent i va entrar a la segona part en el lloc de Johnny Rep. No va poder marcar i l'equip va quedar eliminat a la pròrroga. Per al partit pel tercer lloc, desbandada general de les estrelles, que no van voler jugar, i el seleccionador, George Knobel, va utilitzar els suplents per enfrontar-se a l'amfitrió, Iugoslàvia. En menys de mitja hora, Geels ja havia marcat.

Va ser en un contraatac en què Rensenbrink, aleshores a l'Anderlecht, va enviar una pilota a l'espai. Geels va guanyar en la cursa el defensa iugoslau Muzinic i va batre per sota el porter Petrovic. Era el 0-1. Deu minuts després, Willy van de Kerkhof anotava el 0-2, però els balcànics van reaccionar i Katalinski i Dzajic, amb un gol a cada part, el darrer set minuts abans del final, portaven el partit a la pròrroga. Curiosament, en aquell campionat, tots els enfrontaments van necessitar el temps suplementari i la final, penals i tot. En la pròrroga tot seguia igual, però als dos minuts de la represa va arribar la jugada decisiva.

Va ser en un altre contraatac neerlandès, en una acció similar a la primera. L'altre davanter, Kees Kist, envia una pilota llarguíssima a l'espai. Geels deixa que l'esfèrica corri per poder anar més de pressa i no perdre temps i, en pugna amb Katalinski, envia un xut que supera un molt mal col·locat Petrovic. Era el 2-3 defitiniu i el tercer lloc per als Països Baixos.

Tot i les seves grans prestacions, Geels va preferir no anar al Mundial del 1978, a Argentina. El motiu era el seleccionador, l'austríac Ernst Happel. Aquest era l'entrenador del Feyenoord el 1970, quan el davanter havia estat apartat de l'equip abans de la final de la Copa d'Europa. Entre això i el record del mundial del 1974, en què ho havia passat malament, va decidir no participar-hi. Hauria tornat a ser subcampió del món, tot i que en aquella formació no hi eren ni Cruyff, ni Van Hanegem, entre d'altres.

Però la vida va seguir per a Geels, que després de dos anys més a l'Ajax va fitxar per l'Anderlecht. Va participar en una cèlebre eliminatòria contra el FC Barcelona en els vuitens de final de la Recopa, en què els blaugrana van igualar un 3-0 de l'anada. En els penals, el davanter va fallar el seu. Per contra, va guanyar la Supercopa d'Europa contra el Liverpool i va marcar 25 gols en 28 partits a Brussel·les. El 1979 va arribar al gran rival del Feyenoord, l'Sparta de Rotterdam, on va anotar 36 gols en dos anys. En el primer, va ser màxim golejador de la lliga per cinquena vegada. Ja amb 33 anys va ser contractat pel tercer dels grans dels Països Baixos, el PSV Eindhoven, on només s'hi va estar una temporada i mitja, ja amb un rendiment força més baix, abans d'acabar al NAC Breda, on es va retirar.

Ruud Geels és el protagonista d'un llibre, "Altijd raak" (Exitós sempre), amb el subtítol "la biografia del golejador oblidat". escrit per Theo Vaessen. En ell explica la seva vida, el seu caràcter tranquil i afable i com, després del futbol, va tornar al seu negoci de pintures a Velserbroek, entre Amsterdam i IJmuiden, on va començar tot. La pregunta és: Quant valdria ara un jugador amb el rendiment de Ruud Geels, o com hauria estat la seva carrera d'haver sigut més ambiciós?