Islàndia, 1- Hongria, 1 (Euro 2016-Primera fase)

265. Birkir Saevarsson, en pròpia porta (1-1)

Quan parlem dels gols en pròpia porta sovint els cataloguem com errades del defensa o del porter que se'ls ha marcat. Però en algunes ocasions són accions forçades per l'equip atacant, al qual també cal valorar. Quan l'autogol arriba en el tram final del partit i serveix per empatar o posar-se per davant, sol ser decisiu. La cara és per a l'equip que se'n beneficia. A l'Eurocopa 2016, una Hongria que feia trenta anys que no disputava un gran campionat en va sortir guanyadora. A l'altra banda, l'equip islandès i el defensa Birkir Már Saevarsson.

Com la majoria dels seus companys d'equip nacional, Saevarsson no és un jugador amateur, com es podria pensar dels islandesos tibant dels estereotips de final del segle passat. Després d'haver sortit del Valur, un dels històrics illencs, va ser fitxat pel Brann Bergen noruec, un dels conjunts més potents d'aquest país. Saevarsson és un defensa poderós físicament, a qui sovint s'encarrega la marca d'algun adversari. De fet, en el partit anterior al d'Hongria va perseguir Cristiano Ronaldo amb èxit.

Després de l'Eurocopa i abans del següent mundial, el del 2018, per al qual Islàndia també es va classificar, el seu nom va aparèixer als mitjans de comunicació ja que treballava a una fàbrica processadora de sal de Reykjavik. Es va arribar a dir que algú que tenia aquesta feina seria l'encarregat de marcar Messi en l'estrena de les dues seleccions a Rússia. Com sempre, era una exageració. Saevarsson només aprofitava els mesos en què la lliga estava parada per a d'altres ocupacions, no perquè en visqués. Ell mateix explicava que els islandesos no se saben estar tot l'hivern parats sense fer res que pugui ajudar a la comunitat.

Dos anys abans, en l'Eurocopa de França, Islàndia havia debutat amb un notable empat contra Portugal, en un duel en què va mostrar tota la seva potència defensiva. El segon partit era contra Hongria i el tercer, davant d'Àustria. Un triomf en algun d'aquests dos enfrontaments classificava els debutats per als vuitens de final.

El gol

I el partit de Marsella va començar bé, amb un gol de Sigurdsson de penal just abans del descans. La defensa islandesa controlava bé els magiars i semblava que l'equip es podria endur la victòria. Però només dos minuts abans del final va arribar la jugada desgraciada per a Saevarsson.

Va ser en una penetració per la banda dreta de Nikolic, jugador d'origen serbi però nacionalitzat hongarès després de fer carrera a aquest país, sobretot a l'històric Videoton. La centrada va buscar la rematada de Daniel Bode. Hauria estat gol, però Saevarsson ho va evitar per unes dècimes de segon. Va interceptar la pilota, però aquesta es va introduir a la porteria de Halldórsson. Era l'empat a un gol definitiu.

Tot i que va ser un cop per als islandesos, al final la història va tenir final feliç per a les dues formacions. Una victòria d'Islàndia contra Àustria i un empat d'Hongria davant de Portugal van provocar que totes dues seleccions entressin a vuitens de final, un èxit tenint en compte d'on venien. A més, els islandesos van arribar una ronda més enllà, amb Saevarsson sempre de titular. Curiosament, amb l'autogol igualava el nombre d'anotacions en la pròpia porteria i en la contrària en els 91 partits amb l'equip nacional. Dotze dies abans havia aconseguit el seu únic gol amb Islàndia en un amistós contra Liechtenstein.

El 2018, quan Saevarsson va jugar al mundial, ja tornava a ser al Valur, l'equip del qual havia sortit. Havia passat tres temporades al Hammarby suec, conjunt al qual militava durant l'Eurocopa i on va combinar tasques de central i de lateral dret, que era la seva posició natural. Es va retirar al final de la temporada passada i ha començat una etapa d'entrenador a un conjunt de la tercera divisió islandesa. Coneixent la qualitat de l'educació futbolística del país en els últims anys, segur que té molt a ensenyar.