Suïssa, 1 (4)- Polònia, 1 (5) (Euro 2016-Vuitens de final)

258. Xherdan Shaqiri (1-1)

Hi ha jugadors que acostumen a lluir més en les seves seleccions que en els equips en què actuen tot l'any. I això que la seva trajectòria està plena de grans equips. Per diverses circumstàncies, quan disputen grans campionats amb el seu país es transformen, possiblement perquè no requereixen la regularitat i mantenir un gran nivell en el temps, ja que són de només sis o set partits en un mes de durada. Un d'aquests casos és el del suís Xherdan Shaqiri.

Shaqiri és suís d'adopció ja que va néixer a Gjilan, a Kosovo, molt a prop de les fronteres amb Sèrbia i Macedònia del Nord. Als dos anys, enmig del conflicte dels Balcans, la seva família va haver de fer com moltes i exiliar-se i, també com moltes, va acabar a Suïssa. Els Shaqiri van anar a parar a Augst, molt a prop d'una altra frontera, aquest cop l'alemanya, i de la ciutat de Basilea. El seu pare es va posar a treballar en una granja i la mare rentava i venia roba, una tasca en la qual el petit Xherdan la va ajudar de jove. El cap de família es va adonar que molts compatriotes exiliats apuntaven els fills en equips de futbol i que aquesta podia ser una bona oportunitat per fugir de les limitacions econòmiques. Veient que Xherdan tenia qualitats, el va encoratjar a dedicar-s'hi.

Als vuit anys, Shaqiri va entrar a les categories inferiors del Basilea, equip amb el qual va debutar a l'elit, com a professional, i a la Lliga de Campions. Les seves condicions eren molt particulars. Baix, però extremadament fort i amb una cama esquerra de gran qualitat. En la Champions del 2012, després de derrotar el Manchester United a la primera ronda, el Basilea es va enfrontar al Bayern de Munic en els vuitens de final. El va superar per 1-0 a St. Jakobs. En la tornada, va caure per un escandalós 7-0, però Shaqiri ja havia cridat l'atenció dels bavaresos, que el van fitxar aquell estiu.

Abans, ja havia debutat amb la selecció suïssa, el 2010, i s'havia estrenat al mundial de Sud-àfrica amb només 19 anys. El 2011, l'equip helvètic es va proclamar subcampió europeu sub-21 amb una interessant lleva de jugadors. L'equip va quedar fora de l'Eurocopa 2012 però va tornar a classificar-se per al mundial de Brasil, el 2014, en què Shaqiri va anotar tres gols abans de l'eliminació, en vuitens de final, contra Argentina.

Paral·lelament, al Bayern, es va proclamar campió d'Europa el 2013, tot i que ell era suplent en aquell equip de Jupp Heynckes, i ho va seguir sent amb Pep Guardiola a la banqueta. Va sumar tres lligues al seu palmarès, però el fet de no ser protagonista, com sí ho era a la selecció, el va fer canviar de club. Va ser contractat per l'Inter en el mercat d'hivern del 2015, però a Itàlia tampoc no va destacar i aleshores va decidir fer un pas enrere i signar per l'Stoke City, un conjunt sense tantes pretensions de la Premier League.

Va ser al Britannia Stadium on es va tornar a veure el Shaqiri al voltant del qual pivotava tot l'equip. L'Stoke va ser novè en la primera temporada, amb un bon joc. Evidentment, tenint en compte la seva ascendència a la selecció, i ara que jugava molt més, va ser convocat per a l'Eurocopa del 2016, que li arribava amb una gran edat, 25 anys, i ja amb molta carrera feta.

El gol

Suïssa va passar la primera ronda sense gaire lluïment. Va vèncer Albània per la mínima, en un duel emotiu pels orígens de molts dels jugadors helvètics, i va sumar dos empats, contra Romania i França. Va quedar situada en la banda considerada fàcil del quadre i amb un bon camí per intentar fer alguna cosa gran. El rival en els vuitens era Polònia. El partit no va començar gaire bé, ja que Blaszczykowski va avançar el eslaus al minut abans del descans. El temps s'escolava per a Suïssa a la segona part, quan vuit minuts abans del final va arribar una meravella.

En ple setge sobre la porteria de Fabianski, una pilota penjada va ser rebutjada pel central Glik. Shaqiri era a la frontal de l'àrea, però no de cara cap a la porteria, sinó de costat. Va veure com baixava l'esfèrica i no s'ho va pensar. Va saltar de manera acrobàtica i va deixar anar una descomunal tisora que va picar al pal esquerre abans d'entrar a la porteria polonesa. Èxtasi entre el públic suís. Lamentablement per al seu equip, es va arribar a la tanda de penals, després d'una pròrroga sense gols, i allà una errada de Xhaka, d'orígen albano-kosovar com ell, tot i que ja nascut a Basilea, va condemnar la seva selecció. Shaqiri sí que va anotar el seu llançament des del punt fatídic a la tanda.

Va seguir la seva carrera a l'Stoke fins al 2018, quan l'equip va baixar a Championship. Va fer passar les penes participant al mundial de Rússia, en què va provocar una de les polèmiques del campionat. Juntament amb Xhaka van celebrar els seus gols contra Sèrbia, el país que manté que Kosovo és una de les seves províncies, amb el símbol de l'àliga de la Gran Albània, el territori que els nacionalistes albanesos consideren com a propi, ni que sigui a d'altres estats actuals. Van ser sancionats. Suïssa va caure a vuitens, novament, aquest cop contra Suècia.

Però Shaqiri va tornar a ser captat per un gran equip. El Liverpool de Jürgen Klopp s'hi va fixar per donar descans al trident format per Salah, Firmino i Mané. Tornava a ser un equip poderós, però no era un primera espasa. Es va limitar a esperar oportunitats, com la que li va arribar amb la titularitat en el 4-0 contra el FC Barcelona a les semifinals de la Champions del 2019, prèvia al triomf de l'equip a la final de Madrid contra el Tottenham. Era el seu segon màxim torneig europeu de clubs.

Suïssa es va tornar a classificar per a l'Eurocopa del 2021, en què tindrà un grup molt complicat amb partits contra Itàlia a Roma, contra Turquia a Bakú, capital d'Azerbadjan, país d'influència otomana, i davant de Gal·les. Ningú no dubta que, si no està lesionat, jugui on jugui, Shaqiri tornarà a ser la referència de la selecció, un hàbitat en el qual es troba com peix a l'aigua.