dijous, 24 de setembre del 2020

Hongria, 3- Dinamarca, 1 (Euro 64-Partit pel tercer lloc)

261. Dezsö Novák (2-1 i 3-1)

L'Eurocopa és un torneig que va començar a disputar-se el 1960. No és tan antic com d'altres, com la Copa del Món, que data del 1930, o encara més que la Copa Amèrica, que és del 1916. Tot i això, hi ha poques imatges de les primeres edicions, les dels anys seixanta, principalment dels partits que no fossin les finals. Just per aquest motiu no existeixen evidències en moviment d'un fet tan poc habitual com que un defensa, i dels de l'època, que passaven poc del centre del camp, marqués dos gols que donessin a la seva selecció el tercer lloc d'un campionat. Va ser el cas de l'hongarès Dezsö Novák.


Novák va viure un gran any 1964. Ja el 1960, amb només 21 anys, havia disputat els Jocs de Roma. Aleshores, els torneigs olímpics tenien una gran importància en els països de l'est, que podien utilitzar-hi els seus millors jugadors ja que, com que eren de règims comunistes, no eren professionals. Aquest era un dels preceptes de la carta olímpica. Aleshores, Hongria havia quedat fora de la competició en semifinals, eliminada per Dinamarca, contra qui havia perdut per 2-0.

Aquell any, Hongria havia disputat la primera edició de l'Eurocopa, sense Novák, i havia quedat eliminada per la URSS en les semifinals. El 1964, s'hi havia tornat a classificar. En un partit molt emocionant, els magiars havien estat eliminats per l'amfitrió, Espanya, a Madrid. La Hongria dels anys seixanta no era tan espectacular com la del principi dels cinquanta, que dominava el món, però solia estar sempre present en els grans esdeveniments. A aquell equip del 64 li va tornar a tocar jugar la final de consolació i, curiosament, el rival va ser Dinamarca, el seu botxí dels Jocs de quatre anys abans.

Els gols

El duel es va jugar al Camp Nou de Barcelona, on només es van citar 3.800 espectadors, el dia abans de la final de Madrid entre Espanya i la URSS. Ferenc Bene, que havia marcat en les semifinals, va avançar els centreeuropeus al minut 20, però nou minuts abans del final va empatar el danès Bertelsen. Caldria una pròrroga. I allà va emergir la figura de Novák, que no havia disputat la semifinal.

Va ser tot en tres minuts. Al 2 de la segona part de la pròrroga, un penal indicat pel col·legiat suís Meret va permetre-li donar avantatge al seu equip. Només tres minuts més tard, una falta a la frontal de l'àrea va tornar a afavorir Hongria. Novák va tornar a assumir la responsabilitat i va batre al porter Nielsen. Era la petita revenja contra els danesos i una simbòlica medalla de bronze que significa el millor resultat del país en una Eurocopa. Per desgràcia, els gols no van ser enregistrats en el seu moment. La poca afluència de públic al camp demostra la poca importància que se li devia donar al partit per part de Televisió Espanyola, que hauria d'haver estat l'encarregada de gravar-lo.

L'historial de Novák amb la selecció va créixer aquell mateix any. Pocs mesos després es va proclamar campió olímpic a Tòquio quan Hongria va derrotar per 2-1 Txecoslovàquia. Va repetir medalla d'or el 1968, derrotant a la final Bulgària per 4-1. El seu gran forat negre, però, va ser no poder participar al mundial d'Anglaterra, ja que no hi va ser convocat.


Justament pels seus dos títols olímpics, Novák té un bust als camps d'entrenament del Ferencvaros, el club al qual va dedicar onze anys de la seva carrera i amb el qual va guanyar quatre lligues i una Copa de Fires. Va ser el 1965, quan l'equip de Budapest va atrevir-se a jugar la final d'aquesta competició europea a partit únic al camp de la Juventus i va derrotar la Vecchia Signora amb un gol de Fenyvesi. El 1968, va estar a punt de tornar a guanyar el títol, però va caure en la final a doble partit contra el Leeds United. En aquell torneig, Novák va col·laborar amb sengles gols a les eliminacions de l'Athletic de Bilbao i del Saragossa. A la Copa d'Europa, el seu millor resultat va ser uns quarts de final, el 1966. L'Inter de Milà eliminaria el Ferencvaros en derrotar-lo per 4-0 a San Siro i empatar a un gol a Budapest, amb una altra anotació de Novák de penal, la seva gran especialitat.

Es va retirar el 1972 i va iniciar una carrera com a entrenador en la qual va preparar durant tres etapes el propi Ferencvaros, a més d'altres equips hongaresos com al Szombathély, en el qual s'havia format. Anys després emprendria una aventura a Aràbia Saudita, on va guanyar força títols, i segurament també força diners, amb l'Al-Ittihad. Va morir el 2014, amb 75 anys, sense que ningú, tret dels pocs que eren al camp aquell 20 de juny, hagués vist el penal i la falta que van convertir Hongria en el tercer millor equip d'Europa en aquell llunyà 1964.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada