Bèlgica, 2- Hongria, 1 (Euro 72-Partit pel tercer lloc)

273. Paul van Himst (2-0)

Durant la història hi ha hagut jugadors i seleccions que segurament han estat menystingudes. Potser perquè han coincidit en el temps amb d'altres estrelles, o perquè no han pogut completar grans fites, apareixen en un segon pla. Però hi ha futbolistes i moments que han marcat la trajectòria d'alguns països. Bèlgica no va destacar fins a final dels setanta, amb triomfs dels seus clubs en competicions europees, i els vuitanta, amb els èxits de l'equip nacional. Però la llavor la van plantar, una dècada abans, personalitats com l'entrenador Raymond Goethals o el futbolista Paul van Himst.

Perquè tothom parla de la Taronja Mecànica neerlandesa de la Copa del Món d'Alemanya Federal, el 1974. Però poca gent recorda que aquell equip, amb molts jugadors d'un Ajax que ja guanyava Copes d'Europa i d'un Feyenoord que havia obtingut el torneig just abans, va estar molt a punt de quedar fora del torneig a la fase prèvia. Va acabar empatat a punts contra els veïns del sud, els belgues, després de dos empats a zero gols, a Anvers i a Amsterdam. Els taronja només es van classificar per la clara diferència d'anotacions de les seves pallisses sobre Islàndia i Noruega, però no van aconseguir trencar la moderna tàctica de la defensa avançada i el fora de joc de Goethals i el seu equip, la mateixa que perfeccionaria Guy Thys uns anys després en l'equip subcampió europeu del 1980 o quart del mundial del 1986.

L'estrella d'aquell equip belga era Paul van Himst, un jugador total que també va ser precursor dels èxits de l'Anderlecht. Va jugar setze anys a l'equip de Brussel·les, entre el 1959 i el 1975, amb vuit títols de lliga. Com Goethals, ell també va plantar les llavors de l'equip que va ser campió de la Recopa dues vegades, un cop ell ja en va haver marxat.

Amb la selecció, va classificar-se per al mundial de Mêxic del 1970, una fita que l'equip nacional no aconseguia des del 1954. L'actuació no hi va ser gaire bona, amb derrotes contra els amfitrions i la URSS i un sol triomf davant d'El Salvador, però el projecte Goethals es mantenia viu i es va obtenir la classificació per a l'Eurocopa del 1972 després de vèncer la subcampiona del món, Itàlia, en els quarts de final. El 0-0, novament, de Milà va ser superat amb un 2-1 a Brussel·les i un gol de Van Himst, el segon, decisiu. El torneig, en format de semifinals i final, es va disputar, a més, a casa. Però en semifinals, els amfitrions van xocar contra un mur.

El gol

Perquè Alemanya Federal, posterior campiona, va ser inaccessible. Una derrota per 2-1 a Anvers, amb dos gols de Gerd Müller, va obligar a Bèlgica a jugar el partit pel tercer lloc. El rival era Hongria, que havia perdut l'altra semifinal contra els soviètics. I en cinc minuts, el partit va quedar encarrilat. Lambert, jugador del Bruges, va obrir el marcador al minut 24. Cinc més tard, va arribar el gol de Van Himst, precedit d'un greu error.

El mateix Lambert va entrar ràpidament per la banda esquerra i va enviar una centrada que semblava que no tenia perill. Però el defensa Szücs, que havia entrat al descans, no es va entendre amb el porter Géczi i la pilota va passar de llarg. Al segon pal, Van Himst només va haver d'empènyer la pilota per marcar un dels gols més fàcils de la seva carrera. Els belgues guanyarien el partit per 2-1, amb un gol del magiar Lajos Kü, de penal, a la segona part i obtenien la seva millor classificació en un gran torneig, resultat que millorarien vuit anys més tard.

Van Himst es va retirar el 1977 sense jugar cap altre gran campionat de seleccions. Després de deixar l'Anderlecht, va actuar un any al Molenbeek i un altre a l'Aalst. Va entrenar l'equip de la seva vida, amb el qual va guanyar una lliga i una Copa de la UEFA, aquesta el 1983 contra el Benfica. També va ser seleccionador belga durant el mundial del 1994, als Estats Units. L'equip va arribar a vuitens de final i, novament, Alemanya es va creuar en el seu camí.

I els alemanys també van ser els seus rivals, però en la ficció. Van Himst és un dels futbolistes que, juntament amb d'altres com Pelé, Beckenbauer, Ardiles, Deyna o Wark van formar part de l'equip dels aliats en la famosíssima pel·lícula "Evasió o victòria", del 1981.Interpretava a Michel Fileu, un futbolista belga presoner de la Segona Guerra Mundial. En aquesta ocasió, el seu equip va ser, per fi, el que va sortir-ne guanyador.