Alemanya Federal, 2- Espanya, 0 (Euro 84-Primera fase)

279. Rudi Völler (1-0 i 2-0)

La història del futbol és plena de revenges entre equips. Rivalitats que s'han anat forjant a còpia d'enfrontaments més o menys seguits que deixaven un dels contendents fora de la competició i esperant tornar-se a trobar per canviar el signe de la història. Alemanya Federal i Espanya van viure una sèrie d'aquestes durant tota la dècada dels vuitanta. En tres grans tornejos seguits, la victòria d'un va suposar l'adeu de l'altre. El tercer d'aquests duels va tenir com a protagonista un davanter que no feia presoners, Rudi Völler.

L'equip alemany venia de ser subcampió del món a Mêxic, en la recordada final contra Argentina en què Völler havia marcat. Abans, també havia estat subcampiona a Espanya 82. En la segona fase, en un duel al Bernabéu, va derrotar Espanya per 1-2, amb gols de Littbarski i Fischer, un resultat que deixava els amfitrions fora de la competició. Dos anys després, a l'Eurocopa 84 de França, un gol de Maceda a l'últim minut al Parc dels Prínceps va propiciar que fossin els espanyols els que acabessin rient.

En l'Eurocopa 88, Völler afrontava el seu segon torneig europeu, després d'un debut a França 84 que es pot seguir en el número 323 d'aquesta llista. El jugador es trobava en el millor moment de la seva carrera. Havia fitxat l'any anterior per la Roma, procedent del Werder Bremen. Jugaria quatre temporades en els italians, totes elles en progressió, dels tres únics gols del primer any als 14 i 11 de les dues últimes. Però, sobretot, rendia a la selecció. En aquest campionat, justament estrenaria un tàndem ofensiu amb Jürgen Klinsmann que acabaria sent campió del món dos anys més tard.

En el torneig, Alemanya Federal havia debutat amb un empat contra Itàlia i havia derrotat per 2-0 Dinamarca en el segon partit. Espanya havia vençut els danesos i perdut contra els transalpins. L'equip de Miguel Muñoz necessitava el triomf per passar ronda. Els amfitrions en tenien prou amb un empat, tot i que volien guanyar per ser primers de grup, un premi que no va ser tan gran ja que, aconseguint-ho, van haver d'enfrontar-se als Països Baixos en les semifinals.

El gol

En el partit de Munic hi va haver poc color. Els espanyols tancaven en aquest campionat l'etapa de Miguel Muñoz a la banqueta, després d'un subcampionat europeu i d'un molt bon mundial de Mêxic, en què van arribar a quarts de final. Però el factor ambient va pesar massa i Alemanya es va avançar en el marcador just a la mitja hora. Va ser en una pilota perduda per Bakero que va servir per a una transició habitual en els locals. Entre Matthäus, Herget i Littbarski van conduir la pilota. Hi va haver sort per un rebot en Martín Vázquez que va beneficiar Klinsmann, Aquest va introduir l'esfèrica a Völler qui, en un moviment de nou pur, es va girar i no va donar opció ni a Andrinua, ni a Zubizarreta.

Espanya va iniciar la segona part amb la intenció d'empatar, però el somni es va acabar aviat. Als sis minuts, una altra esfèrica perduda va donar pas a una acció sensacional d'un fora de sèrie com Lothar Matthäus, que acabava de fitxar per l'Inter de Milà. La jugada parteix d'una pilota robada per Brehme que la va passar a Völler, que era al seu camp. De seguida la va donar a Matthäus i va iniciar una  esprintada cap a l'àrea. Mentrestant, el centrecampista la va conduir, es va treure tothom del damunt i, quan va quedar sense angle, va deixar anar un cop de taló descomunal cap enrere. Völler, qui havia recorregut setanta metres a tota velocitat, es va trobar davant de Zubizarreta i va sentenciar el partit.

Alemanya Federal va obtenir així la revenja de l'Eurocopa anterior, però no va poder ser campiona ja que un gol de Van Basten a l'últim minut de la semifinal la va deixar fora del torneig. Però l'equip de Beckenbauer estava posant la llavor del que s'acabaria proclamant campió del món dos anys més tard, amb Völler de protagonista.

El davanter, quan va sortir de la Roma, encara va tenir temps de proclamar-se campió d'Europa per equips amb l'Olympique de Marsella sent titular en la final contra el Milan del 1993 que va decidir un gol del central Boli. L'any següent va tornar a Alemanya, on va esgotar la seva trajectòria al Bayer Leverkusen. Va iniciar aleshores una carrera d'entrenador que el va estar a punt de conduir a un altre títol mundial, però la seva selecció alemanya va ser derrotada per Ronaldo i Brasil en la final del 2002. Ara és director esportiu del seu darrer equip com a futbolista, el Bayer Leverkusen.