Països Baixos, 4- França, 1 (Euro 2008-Primera fase)

257. Robin van Persie (2-0)

Els jugadors esquerrans que actuen en punta d'atac solen començar les seves trajectòries en la posició d'extrem o, almenys, caiguts a una banda. El fet que siguin menys, els que dominin aquest perfil, i que la majoria siguin ràpids i amb capacitat per desbordar, provoquen que els entrenadors els utilitzin en aquesta funció. Però els que van millorant en prestacions i en categoria, poc a poc, es van centrant i n'hi ha que, fins i tot, acaben jugant de davanter centre. Va ser el cas de Robin van Persie.

Nascut a Rotterdam, no podia acabar a cap altre equip sinó al Feyenoord, el més gran dels tres que solen disputar l'Eredivisie, per damunt de l'Sparta i de l'Excelsior. No es va poder estrenar de millor manera. Amb 19 anys, va debutar en la lliga amb el conjunt blanc-i-vermell i als quatre mesos va ser titular en la final de la Copa de la UEFA, a casa contra el Borussia Dortmund, amb triomf per 3-2. Bert van Marwijk, amb qui vuit anys després seria subcampió del món, va ser qui li va donar l'alternativa.

Dues bones temporades al campionat van despertar l'interès de l'Arsenal, que el va fitxar el 2004, just després que els londinencs haguessin completat la temporada sense perdre cap partit. Hi va arribar una mica tard, quan aquell equip ja era al seu ocàs, però va sumar una Copa i una Supercopa al palmarès, a part d'un subcampionat de la Lliga de Campions contra el FC Barcelona, el 2006. No va arribar a disputar la final, víctima d'un canvi de sistema d'Arsène Wenger que el va deixar fora tant de la tornada de les semifinals, a Vila-real, com del partit de Saint-Denis.

Les dues següents temporades van ser agredolces. Va jugar quan va poder, però dues lesions el van deixar bastant temps sense competir. En la segona, va ser quan Wenger li va descobrir la posició de davanter principal, després de la marxa de Thierry Henry al Barça. En aquestes condicions, després d'una temporada a mitges, va afrontar l'Eurocopa del 2008.

El gol

Amb la selecció havia debutat en un gran torneig en el mundial d'Alemanya del 2006, amb un gol anotat, tot i que no era titular indiscutible. La gran quantitat d'extrems i de davanters de l'oranje, amb noms com Van Nistelrooy, Huntelaar o Robben, el deixaven en un segon terme. Va jugar vint minuts en el debut, amb triomf per 3-0 contra Itàlia. El segon partit va ser a Berna contra França, i va resultar un espectacle. Perquè tot i el gol inicial de Kuyt al minut 10, França va disposar d'una infinitat d'ocasions per batre Van der Sar, sobretot en botes d'Henry, però no les va aprofitar. Els Països Baixos, al contraatac, buscaven el segon gol i el tècnic, Marco van Basten, va fer un canvi al minut deu de la represa.

Va retirar del camp Kuyt, l'únic golejador, i va fer entrar Van Persie. L'aposta pel contraatac estava clara i l'equip la va saber interpretar. Perquè només quatre minuts després de ser al camp, Van Nistelrooy va iniciar una transició amb una descomunal ruleta a la banda. Va habilitar Robben, que llavors jugava més per l'esquerra i no buscava tant la cama canviada i el xut. El jugador aleshores del Reial Madrid, que també havia entrat al descans en el lloc del centrecampista Engelaar, va fer la passada de la mort i Van Persie, en posició d'ariet, va superar el porter Coupet.

Henry va retallar la diferència, però les contres van matar els francesos, amb dos gols més, de Robben i de Sneijder, que van deixar un 4-1 final enganyós.Van Persie va ser titular, i va marcar, en un intranscendent duel contra Romania i va tornar a la banqueta en els quarts de final contra Rússia. Va entrar al descans, però la selecció va caure víctima del gran dia de la carrera d'Andrei Arxàvin, posterior company d'equip seu.

Els següents anys a la Premier van ser els més prolífics. En la seva nova posició de davanter centre va estar-se quatre anys més a l'Arsenal. En l'últim, va marcar trenta gols a la lliga. Mentrestant, havia quedat finalista en el mundial de Sud-àfrica. El gol d'Iniesta va evitar que aixequés el trofeu. El 2012 va disputar l'Eurocopa, un fracàs i el final del projecte de Van Marwijk, i va fitxar pel Manchester United amb 29 anys. Va entrar en una altra dimensió de la mà d'Alex Ferguson, amb el qual va guanyar la lliga i va marcar 26 gols en el comiat del tècnic escocès.

La baixada de rendiment del United, iniciat amb David Moyes a la banqueta, van condicionar els seus dos següents anys, tot i que va reviscolar durant el mundial de Brasil del 2014, amb el tercer lloc d'una selecció ja veterana que es perdria els dos següents campionats. En la Copa del Món, Van Persie va anotar quatre gols, dos d'ells en un recordadíssim 1-5 contra Espanya, revenja de l'última final.

Quan va deixar Manchester, el 2015, va fitxar pel Fenerbahçe, al qual va actuar durant tres temporades, abans de tornar a casa, al Feyenoord, amb el qual encara va tenir temps de guanyar una Copa i una Supercopa ja amb 35 anys. Ara és tècnic assistent de l'equip de Rotterdam, on és vist com un ídol, algú que va sortir de sota i que es va saber adaptar a allò que li va anar sorgint en cada moment durant la seva carrera.