Dinamarca, 5- Iugoslàvia, 0 (Euro 84-Primera fase)

351. John Lauridsen (5-0)

Dinamarca va enlluernar tot Europa a mitja dècada dels vuitanta. La Dinamita Vermella va esclatar en l'Eurocopa de França del 1984, en què va arribar a unes semifinals que va perdre per penals. Els nòrdics, que debutarien, i de quina manera, en un Mundial dos anys després, i que només havien estat en una fase final de la competició europea, vint anys abans, va iniciar el torneig amb una derrota ajustada contra França, l'amfitrió. Necessitaven vèncer en el segon partit a Iugoslàvia, que havia caigut en el debut contra Bèlgica, per aspirar a passar endavant.

I vaja si ho van fer. Una pallissa per 5-0, amb un joc vertical i molt físic davant del qual els balcànics no van poder fer res. Arnesen i Berggreen, a la primera part, i el mateix Arnesen i Elkjaer Larsen, a la segona, havien anotat quatre gols. El duel estava acabat però encara faltava el moment per a un mític jugador de la lliga espanyola.

John Lauridsen tenia 25 anys i en feia dos que havia aterrat a l'Espanyol. Centrecampista que combinava la tècnica amb la potència física, molt comparable a Bernd Schuster, amb qui compartia ciutat de residència, i no només per l'aspecte físic, no tenia lloc a l'equip titular de Sepp Piontek. Havia intervingut en la fase de classificació i a França havia jugat la segona part contra els amfitrions en substitució d'Alan Simonsen, que havia patit una fractura de tíbia que gairebé el retirava del futbol. Davant dels iugoslaus va entrar al minut 78 i encara va tenir temps de marcar.

El gol

Faltaven sis minuts per al final quan els danesos encara volien fer més sang. Elkjaer va servir de banda per la dreta i va cedir la pilota a Laudrup. Aquest la va fer arribar com va poder a Berggreen i la passada a l'espai del migcampista del Pisa va anar a parar a Lauridsen. Aquest, entrant per l'esquerra, va encarar el seu defensor i, abans que l'entrés, va col·locar la pilota amb suavitat al segon pal, lluny de l'abast del porter Ivkovic.

Lauridsen ja no va jugar cap més minut en tot el torneig ni en cap altra fase final amb la selecció danesa. De fet, només va intervenir en set enfrontaments més amb l'equip nacional en la resta de la seva carrera, la majoria, amistosos. En canvi, encara va estar quatre anys més a l'Espanyol, equip que va abandonar després de la derrota en la final de la Copa de la UEFA contra el Bayer Leverkusen, i dos al Màlaga, abans de tornar a casa i retirar-se a l'Esbjerg, l'equip que l'havia projectat cap a Barcelona.