Dinamarca, 2- Espanya, 3 (Euro 88-Primera fase)

361. Michael Laudrup (1-1)

Michael Laudrup és, amb total seguretat, el millor jugador de la història de Dinamarca. Va viure els millors anys de la Dinamita Vermella de la dècada dels vuitanta i va disputar tots els campionats per als quals es va classificar la selecció nòrdica entre l'Eurocopa de França, el 1984, i el Mundial del mateix país, el 1998. Van ser tots per als quals es va classificar perquè no va ser present al gran triomf de l'equip nacional, el de l'Eurocopa 92. Però Dinamarca no s'hi havia classificat. Només l'exclusió de Iugoslàvia per la guerra dels Balcans li va valer la repesca. I el gran dels Laudrup no va viure aquella alegria, ja que havia abandonat momentàniament l'equip, en part per una mala relació amb l'aleshores seleccionador, Richard Möller-Nielsen.

La carrera internacional de Laudrup no va arribar al nivell de l'èxit aconseguit en els seus equips, principalment al FC Barcelona i també durant la seva primera temporada al Reial Madrid, però va viure-hi grans alegries, com l'accés a les semifinals de l'Eurocopa del 84, la golejada a Uruguai i el triomf contra Alemanya al Mundial de Mèxic, o l'última, la victòria contra Nigèria, en un gran partit, a França 98 i el duel del comiat, un espectacular xoc amb derrota final contra Brasil a Nantes.

Però Michael Laudrup i Dinamarca van ser víctimes d'una gran bèstia negra: la selecció espanyola. El 1984, partit perdut en els penals de les semifinals de l'Eurocopa; el 1986, desfeta per 5-1, amb quatre anotacions de Butragueño, als vuitens de final del Mundial de Mèxic; i el 1993, derrota al Sánchez Pizjuán, jugant contra deu homes per una expulsió de Zubizarreta provocada pel mateix Laudrup, i eliminació a la ronda de classificació per culpa d'un gol de Hierro. I abans d'això, en l'Eurocopa del 1988, es va complir la tradició.

El gol

Dinamarca i Espanya es van trobar en l'estrena de tots dos al torneig que es disputava a Alemanya Federal. El partit, en concret, es va jugar a Hannover, amb majoria de danesos a les graderies. Espanya s'havia avançat aviat, amb un gol de Míchel. Va ser abans de la mitja hora que va arribar el gol de l'empat. En el següent muntatge, en el qual es pot gaudir d'un recull de grans accions de la trajectòria de Laudrup amb la selecció, apareix entre el segon 0.56 i l'1.10,

Va ser Soren Lerby qui va robar una pilota al centre del camp i la va cedir immediatament a Laudrup, a qui faltaven quatre dies per fer 24 anys i militava a la Juventus. Un any més tard aterraria al Camp Nou. En una acció típica seva, va encaminar-se cap a l'area, amb un cop de maluc es va desfer de l'entrada del central Andrinua i va etzibar un fort tret amb la cama esquerra, en teoria la no tan bona, que va superar la feble estirada de Zubizarreta.

Semblava que Dinamarca podria plantar cara als espanyols, però al final no va ser així. Dos gols de Butragueño i Gordillo a la segona part van instaurar un 1-3 que només va poder retallar Poulsen. Tots dos equips quedarien eliminats del torneig en aquella primera fase per Alemanya i Itàlia. Aquest va ser l'únic gol de Michael Laudrup en les seves tres participacions en les Eurocopes.