Itàlia, 2- Suècia, 1 (Euro 2000-Primera fase)

360. Henrik Larsson (1-1)

La trajectòria de Henrik Larsson va anar de menys a més en el decurs de tota la seva carrera. A nivell de clubs, és extraordinàriament recordat pels aficionats del Feyenoord, el Celtic de Glasgow i el FC Barcelona. Va ser en l'equip escocès on va mostrar la seva millor versió. Millor jugador de la lliga d'aquest país dues vegades, només va deixar l'equip blanc-i-verd per anar a jugar dues temporades al Barça. Una gairebé se la va perdre sencera per lesió, però en l'altra va ser decisiu, amb dues passades, per guanyar la final de la Lliga de Campions del 2006. Va caure de peus, al Camp Nou i hi va ser estimat.

L'any 2000, Henrik Larsson ja havia triomfat a l'Eredivisie, ho estava fent a Escòcia i havia debutat en un torneig gran a nivell de seleccions en el Mundial dels Estats Units, sis anys abans. Amb 29, era un atacant consolidat per a una selecció sueca que s'havia perdut els dos últims grans torneigs i que no ho tenia gaire millor en l'Eurocopa de Bèlgica i dels Països Baixos. Havia perdut en el debut contra els belgues (2-1) i havia empatat en el segon partit, contra Turquia. Necessitava vèncer Itàlia en el tercer per aspirar a passar a quarts de final.

El gol

En el decurs de la seva trajectòria, Larsson va anar mutant com ho va fer el seu aspecte. El 2000 encara lluïa les rastes que el van acompanyar fins a la trentena d'anys, abans de rapar-se al zero, imatge que l'ha acompanyat fins a l'actualitat. Futbolísticament va anar derivant de ser un jugador amb més mobilitat, en els seus inicis, a convertir-se en davanter centre de referència, sobretot al Celtic, on es va enfortir molt físicament.

En el partit contra Itàlia, els transalpins es van avançar gràcies a un gol de Luigi di Biagio en un córner. Suècia necessitava remuntar i va posar la primera pedra tretze minuts abans del final en una jugada que defineix molt bé com de treballador era Larsson.

Itàlia controlava la pilota a la zona ampla amb tranquil·litat quan una pressió de Larsson sobre Di Biagio va derivar en una pèrdua de pilota. La va recollir Kennet Andersson mentre el jugador del Celtic buscava l'espai a l'esquena dels centrals. La bona passada del seu company va deixar Larsson en un mà a mà amb el porter Toldo que va resoldre perfectament. El va regatejar i, a porta buida, va empatar.

Al final, Suècia no tan sols no va remuntar sinó que va rebre un segon gol, obra de Del Piero, que el deixava fora del torneig. Era la primera de les tres Eurocopes que va disputar un Larsson que va totalitzar 37 gols en les seves 105 internacionalitats.