França, 4- Iugoslàvia, 5 (Euro 60-Semifinals)

355. François Heutte (2-1)

França ha estat un país cabdal en la creació de les grans competicions, ja sigui a nivell de clubs, o de seleccions. Jules Rimet va promulgar l'organització de la Copa del Món, que va viure la seva primera edició el 1930. La idea de L'Équipe i del seu director, Gabriel Hanot, va ser l'embrió de la Copa d'Europa de clubs i amb l'Eurocopa de nacions va passar el mateix. Va ser propulsada per Henri Delaunay, secretari general de la UEFA, que no va poder veure com se celebrava el seu projecte, ja que va morir el 1955. El trofeu que s'entrega al campió, per aquest motiu, porta el seu nom.

La primera edició, per tant, s'havia de fer a França per força. Va ser un torneig curt, amb dues semifinals i una final. L'equip amfitrió, dirigit per Albert Batteux, va haver d'introduir molts canvis a la davantera, per les baixes de les seves estrelles, Kopa, Fontaine i Piantoni. Van entrar una sèrie de jugadors joves com Michel Stievenard o Maryan Wisnieski, tots dos del Lens, per acompanyar el veterà Jean Vincent. Una altra d'aquestes incorporacions va ser el jugador del Racing de París François Heutte.

Es tractava d'un petit i esmunyedís extrem que va viure, segurament, el seu millor partit internacional en un duel que va acabar en derrota. El rival en la semifinal, la talentosa Iugoslàvia i el partit, el primer de la història de les Eurocopes, un dels més espectaculars. Es van avançar els balcànics amb un gol de Galic que va igualar Vincent. Aleshores va arribar el primer dels grans moments d'Heutte

El gol

Perquè en el minut 18 de la segona part va arribar l'acció que situava França a davant en el marcador. Un atac pel centre és refusat per un dels defenses iugoslaus quan Wisnieski intentava fer-se amb el control de la pilota i entrar l'àrea. Aquesta va quedar morta a la frontal i Heutte, que havia abandonat la banda, va etzibar un tret fortíssim que va entrar amb una gran velocitat a la porteria defensada per Soskic. En el següent video es pot veure el gol entre els segons 51 i 57.

Va ser el primer dels dos gols d'Heutte aquell dia, ja que també va marcar el 4-2, el que semblava que donava la classificació als francesos. Abans, Wisnieski havia anotat el 3-1 i Zanetic havia reduït la distància. Desgraciadament per als gals, però, entre Knez i Jerkovic, aquest en dues ocasions, en només quatre minuts, van capgirar el resultat i van classificar els iugoslaus per a la final.

La carrera d'Heutte a la selecció va ser curta, amb només nou partits i un altre gol. En els seus equips tampoc no va tenir gaire sort. Amb el Racing va ser dues vegades subcampió de lliga, totes dues per només un gol de diferència, i quan l'equip de la capital va baixar a Segona va fitxar pel St. Étienne, on va coincidir amb el seu excompany de la selecció Wisnieski. Als "verts", però, les coses no li van funcionar, hi va estar un sol any i va iniciar un periple que el va portar al Lilla, al Reims i al Chaumort abans de tornar al Racing per retirar-s'hi.