França, 4- Iugoslàvia, 5 (Euro 60-Semifinals)

366. Milan Galic (0-1)

El primer gol de la història de les fases finals de les Eurocopes va arribar en un dels estadis amb més renom d'Europa. El Parc dels Prínceps de París va acollir una semifinal i la final del primer torneig, el juliol del 1960, en el qual van participar, a part de França, l'amfitrió, tres de les potències de l'Europa de l'est de l'època, Iugoslàvia, la Unió Soviètica i Hongria

En la primera semifinal, el dia 6, francesos i iugoslaus es van veure les cares en un duel espectacular. El conjunt gal venia d'un extraordinari tercer lloc al Mundial de Suècia de dos anys abans. De la mà de les seves estrelles, Kopa, Fontaine i Piantoni, va eliminar Grècia i Àustria i es disposava a convertir-se en campió a casa. Però els seus tres davanters van ser baixa per a unes semifinals en què es va veure les cares amb el rocós conjunt iugoslau. Els "plavi" ("blau" en serbo-croat) estaven formant una selecció que dos anys més tard, a Xile 62, disputaria les semifinals. S'havien desfet de Bulgària i d'una Portugal en què encara no hi havia Eusebio, però on ja despuntaven estrelles del Benfica campió d'Europa del 1961 i el 1962. 

Un dels golejadors de l'últim partit de classificació, que va acabar amb 5-1 per als balcànics davant dels lusitans, va ser Milan Galic. Era un davanter que va fer gairebé tota la seva carrera al Partizan de Belgrad, al qual va arribar procedent del Proleter el 1958. El 1960 va ser un gran any per a ell, ja que va disputar la final de l'Eurocopa i va ser campió olímpic a Roma. En tots dos casos va convertir-se el màxim anotador del torneig, tot i que a l'Eurocopa va ser un honor compartit. També va ser a la formació que va quedar quarta a Xile i va concloure la seva etapa a l'equip blanc-i-negre disputant, i perdent, la final de la Copa d'Europa del 1966 contra el Reial Madrid (2-1). Després, va iniciar una carrera a l'estranger, 

Precisament, durant aquest període crepuscular de la seva trajectòria, a les files de l'Standard de Lieja, es va revenjar dels blancs en els vuitens de final de la Copa d'Europa del 1970. Els belgues van derrotar els madrilenys per 1-0 a l'estadi Sclessin i van donar la gran sorpresa en vèncer per 2-3 a Chamartín, amb un gol del propi Galic per tancar el marcador. Lamentablement per al seu equip, el Leeds es creuaria en el seu camí en quarts. Va guanyar dues lligues i una Copa a Bèlgica abans de disputar els seus tres últims anys amb un altre equip mític de les competicions europees, l'Stade de Reims francès. Ja retirat, va treballar per a la federació iugoslava i va morir el 2014, amb 76 anys.

El gol

Galic va entrar a la història de les Eurocopes amb un gol que no va tenir gaire temps de celebrar, però que acabaria sent important. Va ser als onze minuts del partit contra França. Els dos equips encara s'estaven temptejant quan el davanter del Partizan va recollir una pilota uns quants metres fora de l'àrea i va explotar una de les seves millors qualitats: la rematada. Sense pensar-s'ho dues vegades, va empalar un fort tret amb la cama dreta que va entrar enganxat a l'escaire esquerre del porter gal Lamia. 

Galic i els seus companys no van anar gaire estona per davant en el marcador ja que, tot just un minut més tard, el francès Jean Vincent empataria el duel. Aquest, totalment embogit a la segona part, va acabar amb victòria iugoslava per 4-5, després que els visitants remuntessin un 4-2. Al final, l'anotació de Galic va comptar tant com les altres i la llegenda del Partizan, no tan sols va accedir a la final contra la Unió Soviètica, sinó que va inscriure el seu nom com a primer golejador del campionat.