Portugal, 0- Grècia, 1 (Euro 2004-Final)

10. Angelos Charisteas (0-1)

L'Eurocopa ha estat, en el decurs de la història, un torneig de grans sorpreses. Si el comparem amb el mundial, veurem que mentre en la Copa del Món hi ha hagut només vuit campions per a 21 edicions, el campionat europeu ha tingut deu vencedors en quinze tornejos i només Alemanya, Espanya i França han repetit. Per tant, és un certamen sense favorits clars. Enmig d'aquest panorama, si haguéssim de decidir quin ha estat el resultat més sorprenent, tindríem pocs dubtes: el campionat de Grècia el 2004, decidit per un gol del davanter Angelos Charisteas.

I és que hi ha molts motius per considerar el títol de Grècia el més inesperat. Fins al 2004, el país hel·lè només havia participat en una fase final del campionat, i va ser gairebé testimonial. El 1980, l'equip es va classificar per a la fase final de vuit equips a Itàlia, però només hi va sumar un punt, amb una igualada estèril contra la posterior campiona, Alemanya Federal, i hi va marcar un gol, el de Nikos Anastopoulos davant de Txecoslovàquia. 

A més, la seva presència a grans tornejos internacionals era molt limitada. De fet, només havia participat en una edició de la Copa del Món, deu anys abans, als Estats Units, amb un resultat molt decebedor, amb tres derrotes, cap gol a favor i deu en contra. Per tant, es pot considerar que el futbol grec, tant a nivell de seleccions com de clubs, no estava a cap dels vagons capdavanters del Vell Continent.

En els quatre anys anteriors al torneig, tampoc no es pot dir que el seu esclat es veiés a venir. Per a l'Eurocopa del 2000, Grècia va ser tercera en un grup liderat per Noruega i amb Eslovènia en segona posició, dos combinats que vivien bones èpoques, però molt lluny de ser inaccessibles. De cara al 2002, el resultat encara va ser pitjor. És cert que havia quedat enquadrada en un grup molt difícil, amb Anglaterra i Alemanya, però també que un conjunt gens potent del panorama europeu, Finlàndia, li havia tret cinc punts de diferència. De tota manera, hi havia alguns brots verds, ja amb l'alemany Otto Rehhagel com a entrenador, com un empat a dos gols a Wembley.

La fase de classificació per a l'Eurocopa de Portugal va arrencar amb dues derrotes consecutives, a casa contra Espanya i a Ucraïna, les dues per 2-0, però a partir d'aquí l'equip va trobar una identitat. No era l més atractiva del món, però sí que va resultar efectiva. Rehhagel va blindar la defensa i Grècia no rebria cap més gol en els sis partits que faltaven. Va ser primera, davant dels espanyols, i va afrontar la seva segona Eurocopa com a ventafocs del torneig juntament amb Letònia.

La primera gran sorpresa va arribar amb el triomf sobre l'amfitrió, Portugal, amb gols de Karagounis i Basinas, que li donava opcions de passar de ronda. Després, es va retrobar amb Espanya, a qui havia derrotat a Saragossa en la fase prèvia i a qui va arrencar un empat salvador amb el primer gol de Charisteas al torneig, i es va salvar de l'eliminació per diferència d'anotacions tot i perdre per 2-1 davant de Rússia amb un gol, al qual en aquell moment no se li va donar la importància que després va tenir, de Vryzas. Amb quatre gols era a la segona fase i només en va necessitar tres més per ser campiona.

Ja va ser prou sorprenent deixar fora la vigent campiona, França, amb el segon gol de Charisteas. Aquest resultat es va poder atribuir a la decadència gala, que ja havia quedat clara en l'últim mundial, en què els francesos havien quedat eliminats en la primera ronda. El següent adversari va ser un dels favorits, l'equip que va oferir millor futbol ofensiu, una República Txeca que va caure amb un gol de plata del central Traianos Dellas. Els portuguesos, rivals en la final, estaven contents perquè es pensaven que el seu equip era superior i que es podrien venjar del debut. L'Estadi da Luz dictaria sentència.

El gol

La final va seguir el guió que Rehhagel volia. Les ofensives lusitanes s'estavellaven contra un mur davant del qual ja havien xocat molts rivals. El partit va entrar a la segona part i semblava que seria qüestió de temps que cauria, però els grecs estaven molt animats. L'experiència dels partits anteriors els ensenyava que alguna ocasió tindrien, i aquesta es va fer realitat als dotze minuts de la represa.

Com es veu en les imatges, els grecs buscaven una acció a pilota parada i la van trobar en un córner. Basinas el va efectuar a la curta, el porter Ricardo es va perdre entre el garbuix d'atacants i defenses i Charisteas es va convertir en etern. El davanter aleshores del Werder Bremen, un futbolista que va canviar fins a tretze vegades de conjunt en la seva trajectòria, un desconegut per al gran públic, es va avançar a Ricardo Carvalho, el central del Porto campió de tot setmanes abans, i va introduir la pilota a la porteria.

Tot i que Portugal ho va intentar amb tota la seva artilleria, el mal ja estava fet. La dinàmica era grega i entre Nikopolidis i la resta de l'equip van segellar del tot la porteria. És cert que pocs esperaven els triomfs de Txecoslovàquia o de Dinamarca davant de les Alemanyes campiones del món el 1976 i el 1992, o la victòria de Portugal sobre la totpoderosa França el 2016, però va ser el triomf de Grècia el més increïble de tots. Com a llegat, va deixar participacions en els següents anys en dues Eurocopes (2008 i 2012) i dos mundials (2010 i 2014). Ara, els hel·lens passen per hores baixes, però han de pensar que tot és possible si treballen bé en el futur, com els va demostrar el gol de Charisteas aquella nit del 4 de juliol del 2004 a Lisboa.