Txecoslovàquia, 2 (5)- Alemanya Federal, 2 (3)

1. Antonín Panenka (5-3 en els penals)

La funció d'aquesta llista ha estat divertir, entretenir i aprendre. Cadascú tindrà un gol favorit dels 366 (fins i tot més) que hi han aparegut, o fins i tot algun que no hi ha estat inclòs. L'ordre del rànquing és totalment personal i intercanviable. Sobre el que no hi ha dubtes, de tota manera, és que el número 1 és un gol que va més enllà del partit en concret en què va succeir, d'aquell torneig i gairebé del joc en si. Va ser una genialitat en un moment de màxima tensió, una pràctica que encara s'anomena quan algú la du a terme i ha convertit el seu protagonista en llegenda. Això sí, no va ser un gol de jugada, sinó en una tanda. Es tracta del llançament sorprenent del centrecampista txec Antonin Panenka.

Txecoslovàquia va ser un país particular. Format per persones de diferents nacionalitats, principalment els txecs d'una banda (Bohèmia i Moràvia) i els eslovacs d'una altra, va existir durant 74 anys, excepte en els set de la Segona Guerra Mundial, en què va ser annexionat pel Tercer Reich alemany. Futbolísticament, va ser important. En el seu palmarès hi ha dos subcampionats del món, el 1934 i el 1962, a part d'un or olímpic, el 1980, i una plata, el 1964. Dins dels països de l'est d'Europa, els txecoslovacs sempre van ser dels més creatius, i de la seva factoria va sorgir una figura com la de Panenka.

Com va quedar clar en una altra entrada d'aquest rànquing, mai no va actuar en un conjunt punter, ni tan sols al seu país. Es va mantenir fidel, de vegades per obligació, al Bohemians, conjunt de Praga amb el qual el màxim que va aconseguir va ser quedar tercer de la lliga tres vegades. Panenka no era ràpid, ni físic, però sí molt tècnic, amb gran visió de joc i un gran xut a porteria, sobretot a pilota parada. Ell va debutar a la selecció el 1973, a punt de fer 25 anys, en un període en què l'equip va quedar fora del mundial del 1974 després d'haver disputat el de Mèxic 70, en què havia fracassat.

Txecoslovàquia es basava a mitja dècada dels setanta en la plantilla de l'Slovan de Bratislava, conjunt eslovac que havia quedat campió de la Recopa el 1969. De fet, els eslovacs eren majoria en una selecció comandada per un txec, Vaclav Jezek, però amb un representant de l'altra comunitat, Jozef Venglos, com a segon tècnic, que feia de contrapès i que es convertiria després en seleccionador.

L'equip va arribar a la final a quatre del 1976 després d'haver deixat fora Anglaterra per un sol punt en la fase de grups i d'haver-se desfet del germà gran soviètic en l'eliminatòria de quarts de final. En l'anada d'aquesta ronda, Panenka va disputar un dels dos únics partits en què va aparèixer en tot aquest camí i hi va anotar un gol en el 2-0 final, que ja no seria remuntat pels soviètics a Moscou (2-2). Txecoslovàquia arribava al campionat com a ventafocs al costat del campió del món, Alemanya Federal, el subcampió, els Països Baixos, i l'amfitrió, Iugoslàvia. 

La primera sorpresa va arribar en les semifinals de Zagreb, quan va derrotar els Països Baixos per 3-1 en un duríssim, plujós i controvertit partit que va significar l'ocàs de Johan Cruyff amb l'equip neerlandès. Els problemes interns dels taronja van ser ben aprofitats pels txecoslovacs, molt més sòlids com a equip, que es van classificar per a la final. En el partit decisiu, el rival serien els alemanys, que havien remuntat un 2-0 contrari davant de Iugoslàvia gràcies a tres gols del gegant Dieter Müller a Belgrad. La final semblava tenir clar color teutó, però no va ser així.

Perquè en una primera part sorprenent, els txecoslovacs es van avançar per 2-0, gràcies a l'oportunisme de Svehlik i a un xut llunyà del lateral Dobias. Tal com va passar en les semifinals, Alemanya Federal va reaccionar i ho va fer amb una altra rematada de Dieter Müller a la mitja hora i, posteriorment, en l'últim minut, amb un cop de cap de Hölzenbein facilitada per una mala sortida del porter Viktor. La pròrroga va anar endavant sense gols i es va arribar a la tanda de penals, la primera en tota la història d'un gran campionat de seleccions.

El gol

Els txecoslovacs, i posteriorment els txecs, tenen una gran marca en les tandes dels campionats: mai no han errat cap dels xuts que han intentat. Això, el 1976 encara no se sabia abans d'iniciar una tanda particular en els set primers llançaments.

Va ser perquè mentre el porter alemany Maier, un dels millors de l'època, va encertar la direcció d'alguns dels xuts de Masný, Nehoda, Ondrus o Jurkemík, el txecoslovac, Viktor, no es va ni aproximar a tocar els dels alemanys Bonhof, que va picar al pal abans d'entrar, Flohe i Bongartz. D'aquesta manera es va arribar al vuitè, a peus d'una de les grans estrelles del Bayern campió d'Europa d'aquell moment, Uli Hönness.

Semblava que, donada la poca perícia de Viktor en els penals, si anava a porteria ja seria gol. Però el seu xut va ser terrible. Va empalar la pilota per sota i aquesta va sortir per damunt de la porteria. L'errada deixava l'oportunitat a Txecoslovàquia de ser campiona si anotava el seu cinquè xut. La transmissió televisiva de l'època, plena de talls, gairebé va deixar el món sense poder gaudir d'un moment històric. Un dels txecs de l'equip, el centrecampista Panenka, era l'encarregat de fer el llançament.

I el que va passar després ja ho sap tothom. Va veure com Maier se n'aniria cap a la seva esquerra i, amb gran tranquil·litat, va xutar amb suavitat la pilota que, sense aixecar-se gaire de terra, va entrar lentament pel centre de la porteria. No només havia convertit Txecoslovàquia, per fi, en campiona, sinó que havia inventat una acció que es convertiria en un genèric, en una manera d'explicar un xut que tothom coneixeria a partir de llavors. El penal de Panenka va superar el seu propi autor.

En entrevistes posteriors, el jugador del Bohemians ha declarat que ja feia temps que el practicava, sobretot en partits de la lliga local. Però aleshores no hi havia tan accés a la informació com ara i ningú a l'oest d'Europa no havia vist un xut d'aquest tipus. Panenka explica que l'assajava amb el porter del Bohemians, Hruska, i que el de la selecció, Viktor, sabia que el duria a terme en la final. Va pensar que Maier es movia molt en els penals. De fet, en el segon de la tanda de Belgrad, el de Nehoda, el jugador txecoslovac ja va xutar pel mig, tot i que més fort.

Tot i que es va fer famós amb el gol, Panenka va continuar xutant penals d'aquest tipus, fins i tot en partits internacionals. Com a mostra, aquest duel contra França disputat gairebé tres anys després de la final de Belgrad.

El duel a Bratislava contra els francesos obria la fase de classificació per a l'Eurocopa posterior, la del 1980. Faltaven 25 minuts per al final i el resultat era d'empat a zero, quan el col·legiat, curiosament alemany, Aldinger, va indicar penal sobre Masný. Panenka va prendre la responsabilitat. Semblava que tothom havia de saber que podia fer aquest llançament menys el porter francès Dropsy, de l'Estrasburg. Es va llançar cap a l'altra costat que havia fet Maier el 1976, però es va empassar igualment el xut de Panenka, Txecoslovàquia guanyaria aquell partit per 2-0 i es classificaria per a l'Eurocopa per un sol punt sobre els gals. El penal Panenka havia tornat a ser decisiu.

La trajectòria de Panenka va acabar sent llarga, tant al terreny de joc, com als despatxos porteriorment. Txecoslovàquia ja no existeix com a país unit des del 1993. Més tard, els txecs han arribat a ser subcampions d'Europa, el 1996, i han disposat de grans jugadors de l'escena continental. Però cada cop que arriba una Eurocopa, com la que comença avui, i es recorden els grans moments d'aquest torneig, ningú no pot passar per alt la novetat que va representar aquell penal, una sort encara vigent, arriscada i temerària, que qualsevol jugador pot haver après i executar en el moment menys pensat.