Portugal, 1- França, 0 (Euro 2016-Final)

3. Éder (1-0)

Aquesta pot ser la història d'un antiheroi, de la persona que va sorgir quan ningú l'esperava i que va donar a un país l'èxit més gran de la seva història sense que ningú no hagués pensat que ell en seria el protagonista. Durant dècades, el futbol portuguès va buscar un gran títol. Sovint es va estavellar en semifinals d'Eurocopa i de mundials i fins i tot va perdre una final a casa. El 2016, quan l'equip no era entre els favorits, va arribar la victòria contra pronòstic del peu dret d'un futbolista que mai no ha passat per cap dels equips grans del país. Va ser el moment d'Ederzito António Macedo Lopes, Éder.

A més, el protagonista d'aquest gol no va ni néixer a Portugal. Ho va fer a Guinea Bissau, una de les antigues colònies africanes del país europeu. De ben petit , als tres anys, va arribar a la metròpoli juntament amb la seva família, però aquesta no el podia mantenir i va haver d'ingressar a un orfenat proper a Coïmbra, la Lar Girassol. Allà va començar a jugar a futbol a un equip anomenat Adémia. Tenia un pacte amb un carnisser de la zona, que li regalava una peça de carn cada vegada que anotava un gol.

Als 18 anys el va contractar el Tourizense, d'uns quilòmetres al nord-est de la seva ciutat adoptiva, i poc després l'Académica Coïmbra, amb el qual va debutar a la màxima categoria, amb vint anys, el 2008. El joc d'Éder no és excessivament tècnic sinó més aviat de potència. Davanter centre de bones qualitats físiques, destaca per la rematada, tot i que tampoc no té xifres de gols altes. En els primers anys va anar jugant i va assolir el títol de Copa del 2012, tot i que ell no va actuar ni en la tornada de les semifinals, ni en la final. Aquell estiu el va fitxar l'Sporting de Braga.

Va ser llavors quan va debutar amb la selecció portuguesa de la mà de Paulo Bento. Amb el Braga va ser campió de la Copa de la Lliga del primer any i el seu perfil, diferent al dels altres atacants de l'equip nacional, el va fer anar convocat per al mundial de Brasil del 2014, en què va ser suplent en els dos primers partits i va entrar en el tercer des de l'inici per la lesió del veterà Hélder Postiga.

Portugal va rellevar Paulo Bento i va situar en el seu lloc, a la banqueta, Fernando Santos, que hi va seguir confiant tot i que les seves dades anotadores tampoc no eren estel·lars. El 2015, l'estiu abans de l'Eurocopa, va fer un gir a la seva carrera i a la seva vida i va ser contractat pel Swansea, de la Premier League. Només va ser mig curs a Gal·les i, en el mercat d'hivern, el va fitxar el Lilla francès. El final de temporada va ser bo, amb sis gols en tretze partits del campionat, i per això Santos el va introduir a la llista per al torneig europeu.

No es pot dir que la seva actuació a França fos enlluernadora. Només va jugar tretze minuts abans de la final, en els empats de la primera frase contra Islàndia i Àustria. No va entrar a terreny de joc en cap de les eliminatòries, ni en el decisiu duel de la primera ronda davant d'Hongria. Tenia a davant Cristiano, Nani i Quaresma que li barraven el pas. Però en la final de Saint-Denis, davant de l'amifitrió, França, un fet el va afavorir. 

Cristiano Ronaldo es va lesionar en la primera part i Quaresma va entrar al seu lloc. Aquest fet obria la porta a l'entrada d'un altre atacant durant el partit. Aquest moment va ser a onze minuts per al final. Santos va buscar un davanter de referència per a les pilotes llargues, amb els dos conjunts ja cansats, algú que fixés els centrals i el va trobar en Éder. El partit va arribar a la pròrroga.

El gol

En el temps suplementari, va semblava que l'empenta dels francesos no era tan forta. Portugal podia sortir més del seu camp i, als tres minuts de la segona part de la pròrroga, un moment del partit en què els lusitans havien perdut dues semifinals contra els francesos en edicions anteriors, va arribar l'instant que ningú va veure venir.

Un servei de banda sense aparent perill va ser ben pressionat per Moutinho, un altre dels suplents, que va trobar Éder molt lluny de la porteria i d'esquena a l'àrea. Aquest es va regirar davant de Koscielny, que no el va poder seguir, i va encarar un Umtiti molt contemplatiu. Quan ningú no s'ho pensava, va deixar anar un xut violentíssim i ras. El porter Lloris semblava que el tenia controlat, però la pilota se li va anar allunyant cada vegada més cap al pal i va foradar la seva porteria. Va ser el gol que França ja no va poder igualar, tot i un pal en el tram final, i que va donar a Portugal el títol que feia dècades que buscava, amb un heroi del tot inesperat.

La tornada a la realitat d'Éder, que llavors ja tenia 28 anys, va ser dura ja que va haver de tornar a Lilla, al país a qui havia pres el campionat. Va dur-hi a terme una temporada correcta i l'estiu del 2017 el va fitxar el Lokomotiv de Moscou, amb el qual ha guanyat una lliga, una Copa i una Supercopa i ha participat a la Lliga de Campions, tot i que amb un rendiment irregular.

Després del seu històric gol, la trajectòria a la selecció va tenir poca continuïtat. Només hi va jugar cinc partits més, tres d'ells oficials, i no va ser convocat per al mundial de Rússia, del 2018. Encara ara, dos dies abans de l'inici de l'Eurocopa del 2021, el seu gol es manté com l'últim del torneig amb cinc anys de vigència. Portugal ha tingut grans jugadors a la seva història, des d'Eusébio, a Jordao, a Figo, Rui Costa, Déco o Cristiano Ronaldo. La majoria d'ells han aparegut en aquesta llista que ja toca a la fi. Però l'únic que li ha donat un títol va ser un nen que va créixer a una casa d'acollida, l'aneguet lleig que un dia, amb un gran xut, es va convertir en cigne.