Alemanya Federal, 2- Bèlgica, 1 (Euro 80-Final)

7. Horst Hrubesch (2-1)

Tret de la victòria en l'Eurocopa del 1972, totes les finals que ha guanyat la selecció alemanya han tingut un component èpic. En totes elles hi va haver un heroi que va anotar el gol decisiu. En els mundials, Rahn davant d'Hongria, el 1954, Gerd Müller contra els Països Baixos, el 1974, Andreas Brehme enfront d'Argentina, el 1990 i Mario Götze, amb el mateix rival, el 2014. I en les Eurocopes, Oliver Bierhoff va anotar el gol d'or del 1996. El 1980, els teutons també van tenir un estilet decisiu que va aparèixer quan no se l'esperava. Va ser el gegant Horst Hrubesch.

Fa només deu dies s'explicava en aquest rànquing la seva trajectòria, des de l'anonimat gairebé absolut, fins a l'elit i a practicament debutar amb l'equip alemany en un gran torneig. Hrubesch havia estat el davanter de la temporada al campionat alemany i també a la Copa d'Europa, que es va resistir per culpa del Nottingham Forest al Bernabéu. L'atacant de l'Hamburg s'havia anat fent un lloc a la selecció de Jupp Derwall i va esclatar en la final de Roma.

Va anotar el primer gol d'aquell partit, amb un xut gens col·locat però sí fort, davant del qual no va presentar oposició el porter belga Jean-Marie Pfaff. Però la final de l'Estadi Olímpic estava molt oberta i els belgues van aprofitar una greu errada del col·legiat romanès Nicolae Rainea, que va indicar com a penal una falta a fora de l'àrea de Stielike a Van der Elst. El llançament el va transformar Van der Eycken en el gol de l'empat. La final tornava a començar.

El gol

Els alemanys, favorits davant d'un adversari nouvingut a l'elit europea i que disputava la seva primera final, semblaven més obligats a anar a buscar la victòria. No se sap què hauria passat si el duel se n'hagués anat a la pròrroga. I no se sabrà mai perquè una jugada a pilota parada va decidir el partit.

Una bona acció dels germànics va acabar amb un córner cedit per Pfaff a un minut i mig per al final dels noranta reglamentaris. Rummenigge va enviar el llançament al cor de l'àrea petita. Els defenses belgues feien la cobertura en zona i entre Millecamps i Mommens no van poder aturar l'entrada del tanc Hrubesch, que va agafar carrera des de lluny i va rematar amb tota la força. Val a dir, també, que per segon cop en el partit el porter Pfaff va estar desencertat, quedant-se enganxat a mitja sortida i deixant la porteria buida. Alemanya Federal obtenia la seva segona Eurocopa de les tres últimes.

Van ser bons anys per a Hrubesch, que va saldar les temporades següents amb 17 i 27 gols a la Bundesliga i amb el títol el 1982. Tot i el seu èxit a l'Euro, no era un dels fixos de Derwall a la selecció, on competia amb Klaus Fischer, un altre gran anotador i de característiques semblants. Va anar convocat per al mundial d'Espanya, on va ser protagonista d'un dels episodis més lamentables de la història de la Copa del Món, un triomf contra Àustria per 1-0 a Gijón en què totes dues formacions van pactar el resultat per deixar fora Algèria. 

Va ser titular en els tres partits de la fase inicial, però no va jugar en la segona. Va aparèixer en les semifinals, des de la banqueta, contra França i hi va anotar l'últim penal de la tanda guanyadora. En la final, perduda per 3-1 davant d'Itàlia, va entrar al camp quan Paolo Rossi ja havia aconseguit el primer gol i no va tenir cap influència en el resultat. Va ser el seu últim partit internacional, amb 31 anys.

Però el seu últim any a l'Hamburg li amagava una bonica sorpresa. A part de tornar a guanyar la lliga, va arribar de nou a la final de la Copa d'Europa, aquest cop contra la Juventus a Atenes. Ell havia marcat dos gols en el torneig, en les fases inicials. En la final no ho va fer, però l'anotació de Magath va donar el trofeu als hanseàtics. Va ser el seu últim partit a l'equip. Després, va jugar dos anys a l'Standard de Lieja belga i es va retirar als 35 anys amb una última campanya a Dortmund.

Però Hrubesch va seguir lligat al món del futbol com a entrenador. Va preparar un gran nombre d'equips d'Alemanya, Àustria i Turquia i, sobretot, va passar més d'una dècada com a tècnic de les seleccions de base del seu país, amb les quals va assolir bons èxits. Entre ells, va forjar les seleccions campiones d'Europa sub-19 i sub-21 del 2008 i 2009 d'on van sortir molts dels campions del món del 2014 i també va assolir una medalla de plata en els Jocs de Rio, en perdre per penals la final davant de Brasil. El 2018 també va preparar durant vuit partits la selecció femenina, una versatilitat a les banquetes que no demostrava al camp, on amb un repertori força lineal va fer una gran carrera i va portar el seu país a un títol europeu.