Alemanya, 0- Espanya, 1 (Euro 2008-Final)

11. Fernando Torres (0-1)

Tret de la victòria en l'Eurocopa del 1964, la selecció espanyola havia arribat al segle XXI ben entrat òrfena de grans tornejos absoluts a les seves vitrines. Tot va canviar en qüestió de quatre anys, en què la formació hispana va sumar dues Eurocopes i una Copa del Món i va passar a dominar el futbol de combinats estatals a tot el món. El primer d'aquests torneigs va caure el 2008 gràcies a un gol, en la final, del talentós i precoç Fernando Torres.

Torres va debutar amb només 17 anys amb l'Atlètic de Madrid en un període ben complicat per a la formació matalassera, quan aquesta es trobava a Segona Divisió. Es va convertir en la gran esperança de futur de l'entitat, malgrat que va haver d'estar-se una temporada més a la segona categoria i no va debutar a Primera fins al 2002. Ja aleshores, havia estat decisiu en les seleccions espanyoles sub-16 i sub-19, a qui havia donat el títol europeu en anys consecutius. Es tractava d'un atacant modern, amb un físic privilegiat i amb prou tècnica com per combinar amb els companys i resoldre dins de l'àrea.

L'impacte de Torres a la Primera Divisió va ser immediat. En els cinc anys en què va actuar amb l'Atlètic en la seva primera etapa no va baixar mai dels tretze gols i, donada la seva trajectòria, era de calaix que havia d'iniciar una llarga trajectòria a l'equip nacional. Hi va debutar el 2003 i encara va arribar a disputar un parell de partits de la fase de classificació per a l'Eurocopa de Portugal, de l'estiu següent, que seria el seu primer gran torneig amb 20 anys. Torres va ser suplent en els dos primers partits i titular en l'últim, en què un gol de Nuno Gomes va deixar fora el combinat d'Iñaki Sáez del campionat en la primera fase. 

Torres es va consolidar a l'equip espanyol amb una llegenda de l'Atlètic de Madrid a la banqueta, Luis Aragonés. Va anotar sis gols en nou partits en la fase de classificació per al mundial del 2006 i, en la fase final, va marcar tres vegades en les victòries contra Ucraïna i Tunísia, en aquest últim duel en dues ocasions, que va permetre a Espanya arribar a vuitens de final. En aquesta fase, però, la llavor del gran equip del futur va ser eliminada per la França de Zidane. 

Un any després, amb 23, Torres va fer un gran pas i va deixar la lliga espanyola per fitxar pel Liverpool. A Anfield, tot i no guanyar-hi cap títol en tres anys i mig, es va convertir aviat en una estrella, va anotar 24 gols en la primera temporada i no va tenir cap problema per entrar a la llista de Luis Aragonés per a l'Eurocopa de Suïssa i Àustria del 2008. Allà, la seva entesa amb l'altre davanter de l'equip, David Villa, era total. Ell va marcar un gol en la victòria contra Suècia per 1-2 a la primera fase i va quedar com a davanter fix quan l'asturià es va lesionar en les semifinals contra Rússia. El conjunt espanyol, amb molts centrecampistes per assortir de pilotes l'atacant, havia de jugar contra Alemanya la final del torneig.

El gol

Les dues seleccions tenien comptes pendents en les Eurocopes des dels anys vuitanta. Un gol de Maceda havia eliminat els teutons de la del 1984 en la primera fase i dos de Rudi Völler havien fet el mateix amb els espanyols quatre anys després. L'equip de Joachim Löw buscava el quart títol per a la Mannschaft, liderada per Michael Ballack al camp, davant d'una formació que tenia una urgència històrica en no haver guanyat res en 44 anys. Però alguna cosa havia canviat i l'acció decisiva va arribar passada la mitja hora de joc.

I va tenir Xavi com a protagonista. El centrecampista del FC Barcelona, triat el millor futbolista del campionat, va demostrar com d'important era participant en l'inici de l'acció i després avançant-se entre línies per rebre la passada del mig centre Senna. Ràpidament es va girar i va enviar una pilota a l'espai, entre el lateral Lahm i la sortida del porter Lehmann. Semblava que un dels dos hi arribaria, però les passes llargues de Torres el van ajudar a superar per físic el defensor, arribar a l'esfèrica i tocar-la per damunt de la sortida del porter de l'Arsenal per anotar l'únic gol d'un partit en què Espanya no va meravellar, però que va dominar amb solvència.

El gol de Torres va fer canviar la mentalitat de la seva generació. El segon títol europeu d'Espanya la va situar al capdavant de la llista de favorits del següent mundial, el del 2010, que va aconseguir, i també en l'Eurocopa de quatre anys més tard, en què el madrileny, especialista en anotar en finals de seleccions, va convertir-se en el primer jugador en fer gol en dues finals del campionat europeu. "El Niño" s'havia fet gran i el seu equip nacional, també.